La intensitat de les tasques al camp és ben diferent des de l'octubre al febrer, comparada amb la de la resta de mesos de l'any. Però aturar-se, no s'aturen mai. Aquesta setmana, a banda de les feines amb els conreus, hem estat canviant plàstics dels hivernacles, reparant fuites al sistema de reg i podant les tanques vegetals. En això de la poda, ens hi passem un grapat de setmanes. Totes les tirades d'arbres que tenim, si les poséssim afilerades, tindrien una llargària de gairebé 2 Km. Si tenim en compte que tenen dues cares, són prop de 4 km. Passen ràpids anat en cotxe, però no tant anar repassant branques que envaeixen els camps...
Fa uns dies ens va arribar una il·lustració que tenim ganes de compartir amb vosaltres. El cas és que sigui per la raó que sigui, potser pels beneficis provocats pel confinament sobre el medi natural, cada vegada és més usual veure volar rapinyaires pels nostres camps i pobles. És un plaer que sigui així i que puguin recuperar l'espai que els pertoca. Però és clar, bé han de menjar. Si tenim un galliner ens pot tocar el rebre si el nostre aviram no té prou recursos per a evitar ser la presa que els cal. Aquí teniu alguns suggeriments que us poden ajudar a evitar que us quedeu sense bestioles.
Salut i bons aliments!
Enric
Pau, Llibertat i República
#ViscaLaTerraViva
---------------------------------------------------------------------------------
Per fer la vostra comanda, seguiu el següent enllaç:
http://www.parcagroecologic.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada