dijous, 9 d’abril del 2015

Micro bitxets

Ahir va venir en Xavi. Ja us en he parlat alguna vegada. En Xavi és un expert en plagues del camp. De fet va escriure un llibre sobre el tema que en el seu moment us vam oferir en el nostre catàleg. Doncs amb ell ens vam passejar pel camp i vam trobar un parell de insectes que estan una mica desmarxats a casa nostra.

D'una banda tenim els pugons, que sempre apareixen a la primavera ja que els agrada xuclar de les parts més tendres de les plantes. En tenim bàsicament als enciams i a les pomeres.

És més que probable que us arribin uns quants amb els enciams que ens demaneu. Vaja, és gairebé segur que ja us en han arribat amb les darreres servides. Només cal rentar les fulles amb aigua, com es fa habitualment, i marxaran sense deixar cap rastre. No interfereixen en res i els enciams estan tan bons com sempre.

A les pomeres aquest diminuts xucladors deformen els brots on s'instal·len i impedeixen el bon desenvolupament de les branques. En aquest cas és important controlar-los, sobretot tenint en compte que els nostres arbres estan encara formant-se. Així que ahir al vespre, quan el vent va calmar, vam anar a fer un tractament amb un extracte de Nim. El nim és un arbre de talla mitjana que creix en zones més càlides que el nostre clima (si mirem cap al sud podem trobar nims de Mauritània en avall). De les seves llavors s'extreu un oli que té propietats "insecticides". De fet no mata directament els pugons, però els impedeix fer la següent muda i els paralitza els músculs de la mandíbula, així que en pocs dies acaben morint. Una mica sàdic miris per on ho miris. Però el producte és natural, no contamina l'entorn, no deixa residus en la fruita i es degrada totalment. Són característiques que no podem aplicar a altres productes que s'utilitzen en agricultura convencional, que maten a l'instant però emmerden el planeta i la cadena alimentària.
 
Azadirachta indica, flors i fulles
Fulles i flors de Nim

 L'altra bitxo que vam trobar és una mena de saltironet. El saltironet o pusa de les crucíferes és un petit coleòpter (mini escarbat) que rossega les fulles de totes les plantes de la família de les cols. De vegades també pot alimentar-se d'altres plantes com per exemple els espinacs. El que no havíem vist mai és que també es cruspís fulles de pastanaga. Aquest saltironet que vam veure és pràcticament igual que el típic que ens havia visitat altres anys, però té un color molt diferent (és ataronjat en comptes de negre) i no s'espanta tan fàcilment (normalment només que un s'acosta ja s'escapa amb un salt i aquest fins i tot el pots arribar a tocar). Amb aquest coleòpter de moment no farem res ja que els danys que produeix no són molt greus encara, però haurem d'estar alerta ja que està al límit.

I això es tot el que vam trobar. Podeu estar ben tranquils que, fóra de les pomeres, la resta de productes no tenen ni un sol tractament de res. Ni tant sols amb productes naturals.

Fins aviat...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada