La setmana de les plantades

La tramuntana no ens priva, mentre no pugi més de to, de seguir amb les tasques previstes per aquests dies: plantar, plantar i plantar!

Avui hem fet les alberginieres, les pebroteres, les primeres síndries ... i la setmana vinent seguim amb més tomates, més cogombres, més síndries i els primers melons...

Mentre tant, com hem vingut anunciant, se'ns acaben les existències de pastanagues. Mirarem de triar les millors del camp per aquesta propera setmana, però no us puc assegurar res ja que se'ns van a flor molt ràpidament.

Així estan les pastanagues que han d'arribar en un mes si tot va bé:











Les patateres i les tomateres estan de luxe. Si segueixen així tindrem una collita de primera. Fixeu-vos-hi:

 

Avui ja podeu veure que vaig per feina. És d'aquells dies que vaig tard ... i el que em queda encara per fer!

Us deixo amb una imatge més de la col·lecció de biodiversitat florida a casa nostra que algun dia d'aquests publicarem. Es tracta de Cinc-en-rama, gram negre, gram porquí o peu de Crist (Potentilla reptans). (No sé ni com he fet aquesta fotografia)

Bons dies i molta sort.
Enric

Gairebé m'he saltat una setmana! i és que no hi havia manera d'atrapar-nos la feina. Podem dir que ara ens hem posat al dia, per dir alguna cosa...

Escampant compost diumenge de Setmana Santa

La setmana passada ens va visitar en Xavi Fontanet, company de feina en temps passats i un bon coneixedor de bitxos i fongs dels nostres camps, tant de bons com de dolents. Ens vam donar un volt per l'hort i va trobar que en general tot està en molt bon estat ja que disposem de molta fauna útil (bitxos que mengen o parasiten insectes que podrien ser una plaga). 

La presència del saltironet o puçot als ravenets i els pugons a les pomeres són els punts negatius més destacables en quant a plagues. I el fong més punyeter ens aquests moment és la cendrosa. Serà pel fet que tenim una vegetació molt variada en les nostres tanques vegetals, pel maneig que fem de les herbes, per l'adobat o per tantes altres coses, però els enemics naturals d'aquestes i altres plagues estan molt presents arreu de la finca.

Per mostra algunes imatges:

Cendrosa al pèsol	Larva de sírfid menjant pugons	Puçot sobre ravenet
Marieta sobre pomera buscant pugons	Marieta i larva de sírfid jugant a vés a saber què

Aquest dies han anat florint més arbres i arbustos a casa nostra. Més imatges ...

Arbre del paradís (Eleagnus angustifolia)

Sauquer o Saüc (Sambucus nigra)

I per acabar, que diuen que val més tard que mai, una recepta d'espinacs que l'altra dia van comentar a Rac1. Per la setmana vinent se'ns acabaran moltes coses, però precisament l'espinac ja us asseguro que no.

Bona sort.
Enric

Temps d'estrés al camp

Els que treballem el camp estem habituats a que sempre hi hagi alguna cosa per fer. Mai està tot com ens agradaria. Allò de tenir tota la feina feta o tenir temps per avorrir-se no entra dins el nostre vocabulari. Probablement altres oficis també ho tenen això.

Un s'hi ha d'acostumar ... Però quan arriba el mes d'abril i fins a mig maig, un espai tan ple de vida i relaxant com és el camp, ens converteix, als que fem horta, en uns essers extremadament estressats. Tot les feixes que conreem i que s'han anat buidant amb les collites de l'hivern i principis de la primavera, han de ser treballades, femades, preparades i sembrades o plantades en prou feines en un mes. I si el temps resulta plujós o ventat el dies per fer-ho, cada cop que plou o bufa tramuntana, són menys.

Doncs en aquest punt estem...: contents però estressats!

Ens esperen carretades de llavors i plantes: alberginieres, alfàbregues, bledes, blats de moro, bròcolis, carabasseres, cebes, cogombreres, cols, enciams de vàries menes, espinacs, juliverts, meloneres, pastanagues, (les patates ja són sembrades, una menys), pebroteres de vàries menes, ravenets, remolatxes, rúcules, tomates de vàries menes, ... i el que m'hagi deixat

Si us plau: pregueu per tal que els temps ens acompanyi!  ;-)

I, bé, canviem de tema, deixem-nos de divagacions mentals i anem per feina que és el que cal. És previsible que la setmana vinent collim prou pèsol per poder-vos servir. No estem segurs de quant hi haurà ja que serà la primera collita en condicions. Fins ara no hem arribat a un quilet cada cop que hem anat a collir, però sembla que ara s'hi posen de debò. En tot cas ja us ho direm i ho repartirem com puguem. D'altra banda també està previst que ens arribin espàrrecs, com cada any de la mà d'en Ramon Esteva de Calanda.

Per no perdre el costum que tenim darrerament, us recomano una recepta. Aquest cop de pastanagues. Potser que en un parell de setmanes deixem de tenir-ne fins que arribin les primeres de la primavera, que ja serà cap a finals de maig o primers de juny. És una recepta original i suculenta. Ja direu com us ha anat.

Bona sort i fins aviat.
Enric

Bona pluja i bon vent!

Només per si no heu estat al cas: entre la tarda d'ahir i aquesta nit han caigut cap a 40 litres per metre quadrat i el vent ha arribat a bufar fins a 79 Km/h. No està gens malament. Encara no hem sortit a veure l'estat dels camps, però és bastant previsible que avui ens toqui enfangar-nos fins al genoll ja que demà tenim mercat. Res, vicissituds de la vida del pagès.

Us anunciem que participarem a la propera Setmana Bio que organitza el Departament d'Agricultura.

El diumenge dia 8 de juny al matí farem la 10ª Jornada de portes obertes i el 4ª Tast de productes dels nostres camp. Ja us ho anirem recordant, però de moment podeu apuntar-vos-ho a la vostra agenda si no us ho voleu perdre.

Estem arribant a l'època en que es reduirà la diversitat de productes per collir al nostre hort. Com cada any, en arribar a mig abril, moltes verdures i arrels que vam plantar abans de l'arribada de l'hivern més cru ja volen fer flor. D'altra banda el que hem plantat aquesta primavera encara no està al seu punt de collita. A més també comencen a escassejar les fruites, fins l'arribada de les maduixes, les cireres i els albercocs, que són els primers regals de la primavera. Per mirar de cobrir aquest "impàs", enguany farem com l'any passat i recorrerem al nostre company Aleix de +Bio. Ell posa al nostre abast fruita i verdura d'altres llocs i pagesos. Com sempre al nostre catàleg tindreu l'origen de cada producte per tal que continueu sabent d'on ve cada cosa.

De totes maneres tenim una novetat pròpia aquesta setmana!

Són "cabdells de tudela". Sovint es fan simplement amanits amb una anxova, però mireu la pinta que té aquesta recepta d'un llibre d'en Ferran Adrià . Us hi atreviu?

De moment res més que ja hi ha prou.

Sort i fins aviat!

Més presència a les xarxes socials!

Hola,

Fa unes setmanes us vam fer saber que obríem una finestra al nostre dia dia a través del nostre caminar per Twitter (@agroecologic). Ara obrim la portalada del vostre hort a casa nostra, per saber gairebé tot el que passa, a través deFacebook. A més explicarem moltes més coses sobre alimentació i altres temes que us poden interessar i volem compartir amb vosaltres. Ens agradaria molt comptar amb la vostra participació. A través del nostre correu setmanal ja anirem afinant tot plegat. Podeu començar a seguir-nos!

Us vau perdre l'entrevista a en Xavier Verdaguer aquest dimecres passat al canal 33?. Nosaltres també ... però la vam recuperar ahir del web de TV3. No us la perdeu que val molt la pena. Algunes persones i poden treure molt de suc. Tant com per a que canviï substancialment la seva vida.

Canviant de tema. Si us agrada la remolatxa, que pràcticament no falta mai al nostre catàleg i que hauria de ser de consum habitual (conté antioxidants molt potents que ens ajuden a prevenir l'envelliment, el risc cardiovascular i les malalties degeneratives), proveu aquesta recepta de cuina: Canaló de remolatxa amb anxoves.

Ah! aviat jornada de portes obertes per tal que veieu l'hort "in situ" , "in vivo" i en directe. Aviat confirmem el dia.

Bona sort i fins aviat.
Enric

La nostra experiència a Creta

Aquest dimecres passat vam tornar de la nostra experiència cretenca. Us faré quatre cèntims sobre el que ens va semblar des del punt de vista agrícola. Som conscients que la nostra visió potser esbiaixada ja que per donar una opinió amb més coneixement de causa cal visitar més finques i consultar més dades.

El que més vam veure són plantacions d'oliveres. De fet no cal ser del ram agrícola per adonar-se que gairebé tota l'illa està coberta d'un mantell d'aquesta espècie. Tot i ser una illa molt muntanyosa, on el relleu agrest va des de la costa fins pràcticament tot l'interior, el conreu d'oliveres s'enfila arreu creant veritables boscos. Els ramats de xais i cabres ajuden a mantenir a ratlla la vegetació espontània que creix sota els arbres. Clarament la producció agrícola de la zona es basa en la producció d'oli i de carn de xai.

 

L'horta a l'illa està molt limitada al conreu en hivernacle, a part dels hortets familiars que tampoc són fàcils de veure. Bàsicament s'hi produeix tomata i una mica d'albergínia. Com el mateix conreu es repeteix any darrera any, es veuen obligats a treballar fora del sòl, directament sobre un substrat inert (cultiu hidropònic), cosa que exclou la producció ecològica. Una curiositat en la producció en hivernacle és que vam veure també alguns dedicats al conreu de plàtans.

 

La vessant més ecològica en quan a producció hortícola va ser una mica decepcionant. Tot i que probablement hi ha experiències interessants, no vam saber trobar-les. Ens vam posar en contacte amb algunes finques que, segons els seus webs, fan coses similars a nosaltres. No vam rebre contesta de cap d'elles. Tot i així vam anar a visitar-ne una ja que tenien obert un restaurant els caps de setmana, teòricament amb producte de producció pròpia. No va valer la pena. Malauradament el terme ecològic es fa servir massa sovint com a ganxo per atreure clientes. De fet això passa també a casa nostra. Una pena i un descrèdit per tots els que procurem fer les coses amb coherència i consciència. Que hi farem. Sovint cal estar pendents que no ens donin gat per llebre.
 

 

Per la resta el viatge ha sigut divertit i gratificant i ens ha donat més ganes, si això era possible, per continuar endavant amb el nostre projecte.

Aquí m'aturo que segurament ja fa estona que heu parat de llegir.
Bona setmana i bona sort.

Tomateres al paradís

Si algun dia desapareixem, busqueu-nos aquí!