La nostra experiència a Creta

Aquest dimecres passat vam tornar de la nostra experiència cretenca. Us faré quatre cèntims sobre el que ens va semblar des del punt de vista agrícola. Som conscients que la nostra visió potser esbiaixada ja que per donar una opinió amb més coneixement de causa cal visitar més finques i consultar més dades.

El que més vam veure són plantacions d'oliveres. De fet no cal ser del ram agrícola per adonar-se que gairebé tota l'illa està coberta d'un mantell d'aquesta espècie. Tot i ser una illa molt muntanyosa, on el relleu agrest va des de la costa fins pràcticament tot l'interior, el conreu d'oliveres s'enfila arreu creant veritables boscos. Els ramats de xais i cabres ajuden a mantenir a ratlla la vegetació espontània que creix sota els arbres. Clarament la producció agrícola de la zona es basa en la producció d'oli i de carn de xai.

 

L'horta a l'illa està molt limitada al conreu en hivernacle, a part dels hortets familiars que tampoc són fàcils de veure. Bàsicament s'hi produeix tomata i una mica d'albergínia. Com el mateix conreu es repeteix any darrera any, es veuen obligats a treballar fora del sòl, directament sobre un substrat inert (cultiu hidropònic), cosa que exclou la producció ecològica. Una curiositat en la producció en hivernacle és que vam veure també alguns dedicats al conreu de plàtans.

 

La vessant més ecològica en quan a producció hortícola va ser una mica decepcionant. Tot i que probablement hi ha experiències interessants, no vam saber trobar-les. Ens vam posar en contacte amb algunes finques que, segons els seus webs, fan coses similars a nosaltres. No vam rebre contesta de cap d'elles. Tot i així vam anar a visitar-ne una ja que tenien obert un restaurant els caps de setmana, teòricament amb producte de producció pròpia. No va valer la pena. Malauradament el terme ecològic es fa servir massa sovint com a ganxo per atreure clientes. De fet això passa també a casa nostra. Una pena i un descrèdit per tots els que procurem fer les coses amb coherència i consciència. Que hi farem. Sovint cal estar pendents que no ens donin gat per llebre.
 

 

Per la resta el viatge ha sigut divertit i gratificant i ens ha donat més ganes, si això era possible, per continuar endavant amb el nostre projecte.

Aquí m'aturo que segurament ja fa estona que heu parat de llegir.
Bona setmana i bona sort.