Ara no podem afluixar

Bon dia a tothom!! 

A hores d'ara és molt freqüent que les primeres paraules després de saludar o d'entrar en un lloc siguin: "deunidó quina calor que fa" o "renoi, com cau/pica". De ben veritat és que aquest any hem començat un xic forts, encara que ara puguem notar (com a mínim al Parc) un alleugeriment durant la matinada.  

La continuada càrrega de temperatures elevades ens està fent dubtar si arribarem a collir mongeta tendra algun dia o, si deixarem de collir albergínia per un problema que ja porta uns anys perseguir-nos: la pèrdua de flor per culpa de la calor.
Un altre cultiu que ens està fent patir una mica és el meló. Per les continuades calors, les plantes no han arribat a adquirir la frondositat de temporades passades, fet que deixa els fruits el descobert i en perill de patir cremades pel sol. Cobrir-los amb una capa de caolí pot ajudar a apaivagar aquests efectes tan contraproduents. 
Seguint amb la vista als camps, ja hem començat a collir el nostre panís o blat de moro dolç. Just a la feixa de costat, ja fa una setmana que hem començat amb la collita de la ceba seca. Després d'arrencar-la, manipular-la i collir-la, l'estem traslladant als diferents coberts de la finca. La intenció és deixar-les uns dies a l'ombra perquè acabin d'assecar-se correctament abans d'emmagatzemar-les dins els palots de fusta. Crec que ja en duem uns 6 palots i no hem arribat a la meitat del camp.

Collint la ceba valenciana

Ja veieu que tot i les condicions més aviat típiques de l'estepa africana, nosaltres no podem parar. Per això ara és el vostre torn de treure la pols a aquelles grans olles que guardeu al fons de l'armari o en el racó fosc del rebost. Les tomaqueres creuen que ja estem a ple agost i han començat a produir sense miraments. Justament per aquest motiu ja podeu trobar en els nostres punts de venda l'oferta de la caixa de 10 kg per fer-vos la vostra pròpia conserva de tomàquet. Animeu-vos ara, i ho agraireu a l'hivern.

Sempre estem entretinguts, i ens encantaria no haver d'aixecar el cap per sobre de les nostres tanques vegetals per qüestions tan il·lògicament poc ètiques ni sostenibles. Però la realitat és una altra. En escrits anteriors ja us hem parlat del PLATER (Pla Territorial Sectorial d'Energies Renovables a Catalunya). 
Dit d'una forma més clara i sense embuts seria: continuar enriquint empreses estrangeres a canvi de destruir el territori i el medi, tot això sota la mascarà de la sostenibilitat per acabar sobreproduïnt energia sense necessitar-la per acabar venent-la altre cop a l'estranger.

Doncs ara no ens podem quedar endarrere i lluitar. S'ha obert un termini per a fer arribar al·legacions tant a terme personal com empresarial. Aquí expliquen com. No deixem que ens prenguin allò que hem gaudit sempre, perquè si ho aconsegueixen, ja no tindran qui els aturi.

Bona setmana, salut i bons aliments!

Albert i Laia
#ViscaLaTerraViva
---------------------------------------------------------------------------------
Per fer la vostra comanda, seguiu el següent enllaç

Parc Agroecològic de l'Empordà - Botiga