dijous, 1 de setembre de 2022

Pedregades

 Bon dia!

Sortosament, i de moment, ens hem escapat de les calamarsades i pedregades que han caigut a diferents indrets del territori. Segons diuen els experts ens haurem d'acostumar a viure fenòmens com el que vam tenir a La Bisbal dimarts passat, inèdit fins ara a casa nostra. Els pagesos ens hem de començar a posar les piles, segurament com molts altres sectors productius, per tal de minimitzar els efectes sobre els conreus d'aquests tipus d'esdeveniments i poder garantir l'alimentació de tots plegats. Cal cercar i aplicar tècniques no només que minimitzin l'impacte de les pedregades sinó que també redueixin la forta insolació sobre les plantes i les altes temperatures com les que ja hem tingut enguany. Si no ho fem, demostrarem, tal i com diu l'Eudald Carbonell en una entrevista publicada fa tot just un parell de dies a Vilaweb, on deia: “Els sapiens som més imbècils que els neandertals". Perquè només una espècie imbècil com la nostra, amb tals amenaces, no reacciona. L’imbècil és aquella persona a qui no importa què passa al seu entorn i només li importa què fa ell.”

Una de les tècniques que probablement seria interessant que s'anés implementant a més gran escala és el  conreu en estrats o agroforesteria. Aquesta tècnica combina en un mateix espai arbres i arbustos, amb conreus o bestiar. Els arbres més grans protegeixen de la forta insolació, creen un ambient més fresc al seu redós i esmorteeixen els efectes de les calamarsades. Tot això a més de molts altres avantatges. Trobareu molta informació sobre el tema a internet (per descomptat!). A d'altres parts del món és un sistema molt més estès que a casa nostra. Aquí el més comú és veure camps de monocultiu o "mono-estrats". Actualment la nostra finca està a mig camí entre el "mono-estrat" i l'agroforesteria. Malgrat tenir una considerable part de la finca coberta per estrats arboris i arbustius, aquests estan ubicats en fileres separades 30 metres entre elles. És justament la superfície lliure entre fileres la que ocupen els nostres conreus. Hem d'aprendre a anar un pas més enllà i conrear no entre arbres sinó sota d'ells. Se'ns presenta un futur on caldrà protegir-se d'alguna cosa més que de la tramuntana.

No volem acabar aquest escrit sense oferir tot el nostre escalf a la família d'en Vicenç Pagès, mort dissabte passat. Vam conèixer en Vicenç fa una quinzena d'anys. A l'inici ens vèiem quan li portàvem la comanda a casa seva. Els darrers anys ens visitava fidelment els dilluns al mercat de Torroella. Malgrat que manteníem únicament una relació de pagès a client, les converses amb ell ens han deixat un petit llegat de records. La paraula "embosta" és una de les que ens va regalar. Els seus elogis, no només a alguns dels nostres productes sinó sobretot a la nostra manera de "repartir somriures", ens van ajudar a prendre'n consciència. Poden semblar petites coses, però per a nosaltres, que ens estimem la llengua i que apostem per l'alegria de viure, són grans aportacions. Era un plaer poder compartir aquells cinc minuts de conversa, i els trobarem a faltar. Moltes gràcies Vicenç!

Salut i bons aliments.

Enric i Mireia
Pau, Llibertat i República
#ViscaLaTerraViva
---------------------------------------------------------------------------------
Per fer la vostra comanda, seguiu el següent enllaç:
Parc Agroecològic de l'Empordà - Botiga

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada