Com veieu avui vaig tard. Els que treballem al camp sempre dansem al so de la música de la pluja. Bé, faig tard per això i també per d'altres coses que no venen al cas ... Però és cert que poques vegades passa que us escric aquesta mena de "crònica setmanal" a aquestes hores d'un divendres, i menys després d'haver estat plantant i tot.
Cada divendres ens arriba planter. Per poc que puguem, deixem els camps a punt per tal de poder-lo plantar tan bon punt treu el nas el camió que ens el porta. Avui el transport ha vingut d'hora, i com la pluja ja començava a fer acta de presència, encara que escarransidament, ens hi hem posats mans a l'obra i a hores d'ara ja ho tenim tot plantat. No gaire cosa ... api-rave, fonoll i col-rave. Encara és massa d'hora per arriscar-nos amb les mongeteres o els carbassons, per exemple. El sòl és massa fred per a que aquestes plantes es trobin a la seva salsa. L'avantatge de la pluja és que no ens ha calgut regar després de la plantada.
És clar que tot plegat ho hem pogut fer tranquil·lament per què ahir vam collir pel mercat de demà a Palamós. Santa Previsió! Si no haguéssim estat al cas, avui tocaria collir sota la pluja. I us asseguro, tot i que ja deveu ser prou conscients, que és molt diferent veure-la caure amb les mans al teclat de l'ordinador i darrere el vidre, que amb les extremitats al fang i sentint-la regalimar per tot els cos. Tot i que dit així té fins i tot alguna cosa de poètica que, un cop i ets, no li trobes gens.
Us faig arribar unes imatges de detall de com estan els camps
 |
 |
|
| Ravenets germinant | Espinacs traient el cap |
Els espàrrecs amb Albons al fons
Som-hi!
Salut i bons aliments,
Enric
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada