Els albercoquers estan ben florits, les pruneres es taquen ja d'alguna flor primerenca, als avellaners ja els pengen els seus rams de flors masculines, gairebé tots els arbres i arbusts que tenim a l'hort tenen els borrons apunt d'esclatar ... i, amb tot plegat, nosaltres els tenim mig oblidats: encara no hem podat les pomeres!
Si el les pluges anunciades ens deixen treva, la setmana vinent podarem i lligarem les pomeres que vam plantar l'any passat. Enguany esperem poder-vos-les deixar tastar, com a mínim.
Seguint amb la feina, ahir vam plantar les primeres tomateres dins l'hivernacle. S'han fet pregar ja que normalment a finals de febrer ja les plantem. Amb el temps que ha fet aquest hivern les plantetes de tomata han trigat mes del normal en créixer. Són sembrades al novembre i fins ara no estaven al punt.
En quinze dies ja començarem a collir les primeres sembres d'exterior d'aquest any. Seran espinacs i ravenets. Són dos dels conreus que necessiten menys temperatura per créixer i que tenen el cicle més curt. Ja sé que no seran una gran cosa: hem anat tenint durant bona part de l'hivern però, si més no, seran més tendres.
Justament ahir vam veure com treien el nas de terra els brots de la pastanaga que vam sembrar avui fa tres setmanes. Déu n'hi do! A finals de maig, anant bé, podrem collir els primers manats si Déu vol (Inshallah).
Doncs així estem, a l'espera que el sol caldegi el sòl per poder-hi plantar el que és ben bé d'estiu: pebrots i albergínies, síndries i melons, carbasses i carbassons, mongetes ... Tot arribarà.
Passiu bé....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada