Trampes

Aquesta ha estat la setmana de les trampes. Seguint amb el tema bitxets que vam encetar la setmana passada, n'hi ha dos que segur que faran la seva aparició estel·lar ben aviat. Em refereixo a la Carpocapsa en pomeres, el típic cuc que surt de la poma i que hem vist repetit en tantes imatges iconogràfiques, i la punyetera Tuta, no molt llunyana de l'anterior però que la trobem bàsicament a les tomateres.

Així doncs que gràcies al servei de protecció dels vegetals del departament d'agricultura, hem instal·lat trampes amb feromones (hormones sexuals que són específiques per a cada espècie), que atrauen als mascles i queden atrapats. Aquestes trampes ens permeten saber si ja hi ha presència de cada insecte i actuar amb tractaments en cas que el nombre de bitxos sigui tan alt que puguin arribar a afectar seriosament les plantes i per tant la producció.

Aquí teniu una imatge de la trampa per la carpocapsa. Es pot veure en el seu interior una taca fosca que correspon al difusor que va deixant anar lentament la feromona. Està sobre una fulla de cartró impregnada amb cola on van quedant enganxats els mascles de les papallones.

Aquest és l'hivernacle amb les tomateres. Al fons, penjada dels ferros del sostre, es veu la trampa tipus Delta.

D'altra banda creiem que la puça que comentàvem la setmana passada es tracta de la puça de l'alfals. Aquí teniu una imatge ampliada que he trobat a la xarxa.






És temps de bitxos ....

Micro bitxets

Ahir va venir en Xavi. Ja us en he parlat alguna vegada. En Xavi és un expert en plagues del camp. De fet va escriure un llibre sobre el tema que en el seu moment us vam oferir en el nostre catàleg. Doncs amb ell ens vam passejar pel camp i vam trobar un parell de insectes que estan una mica desmarxats a casa nostra.

D'una banda tenim els pugons, que sempre apareixen a la primavera ja que els agrada xuclar de les parts més tendres de les plantes. En tenim bàsicament als enciams i a les pomeres.

És més que probable que us arribin uns quants amb els enciams que ens demaneu. Vaja, és gairebé segur que ja us en han arribat amb les darreres servides. Només cal rentar les fulles amb aigua, com es fa habitualment, i marxaran sense deixar cap rastre. No interfereixen en res i els enciams estan tan bons com sempre.

A les pomeres aquest diminuts xucladors deformen els brots on s'instal·len i impedeixen el bon desenvolupament de les branques. En aquest cas és important controlar-los, sobretot tenint en compte que els nostres arbres estan encara formant-se. Així que ahir al vespre, quan el vent va calmar, vam anar a fer un tractament amb un extracte de Nim. El nim és un arbre de talla mitjana que creix en zones més càlides que el nostre clima (si mirem cap al sud podem trobar nims de Mauritània en avall). De les seves llavors s'extreu un oli que té propietats "insecticides". De fet no mata directament els pugons, però els impedeix fer la següent muda i els paralitza els músculs de la mandíbula, així que en pocs dies acaben morint. Una mica sàdic miris per on ho miris. Però el producte és natural, no contamina l'entorn, no deixa residus en la fruita i es degrada totalment. Són característiques que no podem aplicar a altres productes que s'utilitzen en agricultura convencional, que maten a l'instant però emmerden el planeta i la cadena alimentària.
 

Fulles i flors de Nim

 L'altra bitxo que vam trobar és una mena de saltironet. El saltironet o pusa de les crucíferes és un petit coleòpter (mini escarbat) que rossega les fulles de totes les plantes de la família de les cols. De vegades també pot alimentar-se d'altres plantes com per exemple els espinacs. El que no havíem vist mai és que també es cruspís fulles de pastanaga. Aquest saltironet que vam veure és pràcticament igual que el típic que ens havia visitat altres anys, però té un color molt diferent (és ataronjat en comptes de negre) i no s'espanta tan fàcilment (normalment només que un s'acosta ja s'escapa amb un salt i aquest fins i tot el pots arribar a tocar). Amb aquest coleòpter de moment no farem res ja que els danys que produeix no són molt greus encara, però haurem d'estar alerta ja que està al límit.

I això es tot el que vam trobar. Podeu estar ben tranquils que, fóra de les pomeres, la resta de productes no tenen ni un sol tractament de res. Ni tant sols amb productes naturals.

Fins aviat...

Avui, una intimitat.

Bon divendres Sant ...

Avui escric més tard, en més males condicions (cansat i amb el cap una mica emboirat) i amb la mateixa feina per fer de cada divendres (anar a collir pel mercat de demà). I és que ahir a la nit vam anar de concert. I aquestes coses es cobren tot el que poden. I més quan arribes a certa edat. I a més mai he estat gaire bo dormint poc. I ... en fi, que no diré gran cosa més ... vaja, res més en realitat.

Que passeu una bona setmana santa.

Sort que no m'agrada beure alcohol ...

Al•leluia!

Sembla que tenim uns quants dies d'estabilitat atmosfèrica. La meteodependència d'aquesta feina d'horticultor de vegades et fa entrar en un estat d'ansietat que fa perdre la perspectiva del que realment passarà: i és que tot s'acaba i el sol, fins que no es demostri el contrari, sempre torna a brillar.

La setmana vinent comencem a fer-li una bona posta a punt al nostre estimat espai de degustació. S'acosta el bon temps i volem que aquest any sigui el de la consolidació definitiva de TASTA'L. De moment ens posem amb la renovació del cobert on hi ha les taules per tal de fer-lo encara més acollidor i agradable. Continuarem amb la creació d'un ampli espai de jocs per a nens i nenes fets amb materials naturals i reciclats, recuperant la "plaça de l'aigua beneïda" on es podran refrescar durant les hores de sol . Seguirem amb la adequació de l'actual galliner per poder-hi encabir altres espècies com ara conills, ànecs i altres bestioles que encanten als petits. I encara amb més sorpreses que us anirem desvetllant mica a mica. Estem molt engrescats i esperem que enguany ningú de vosaltres es quedi sense visitar-nos, encara que sigui per fer-hi només un volt.

Entrant en el tema dels productes, ja ens hem tornat a quedar sense pomes. Estem a l'espera que arribin les primeres cireres que és la fruita que més primerenca que us podem oferir. Però malauradament per això encara queden un parell de mesos ben bons. Com a novetat aquesta setmana tornem a tenir coliflors.

I res, anem a aprofitar el temps mentre que puguem gaudir del solet i entrar als camps a treballar.

Per cert, si voleu fer alguna calçotada, aprofiteu aquestes setmanes. En breu els calçots s'espigaran i ja haurà de ser l'any vinent

Molt bona setmana per tothom i totdon!

Coneixeu la Zeuzera Pyrina?

Una de les poques coses que ens ha permès fer aquest temps tan encantador és posar-nos-hi amb les pomeres. Hem continuat posant filferro a l'emparrat, que l'any passat només vam deixar a metre i mig, ja que els arbres van créixer gairebé mig metre més. Les hem podat, tot i que amb les humitats tampoc era el millor dels moments. I ens queden un parell de línies per acabar de lligar-les. Fent aquestes feines ens hem adonat que hi ha al menys quatre pomeres que estan pràcticament devorades per la monstruosa Zeuzera pyrina. Aquest cuc barrinador fa 1 cm de diàmetre i es viu dins el tronc de l'arbre, alimentant-se de la seva fusta i debilitant la pomera fins a deixar-la tan forada que una petita ventada (i ja no diguem una tramuntanada!) pot escapçar-la fàcilment. La única solució efectiva,  quan ja és dins el tronc, es ficar un filferro pel forat fins a notar que l'intrús és assassinat per l'estocada.

Aquí teniu l'individu en qüestió, i la seva mare ...





En un altre ordre de coses, ja tornem a tenir cols. Aquesta tongada és de col de milà o col arrissada. La resta de cultius han crescut una mica en les dues darreres setmanes, poc si ho comparem amb el que haurien crescut si hagués fet algun dia més de sol i de "caloret".


Molt bona setmana!

L'estat de les coses

Els albercoquers estan ben florits, les pruneres es taquen ja d'alguna flor primerenca, als avellaners ja els pengen els seus rams de flors masculines, gairebé tots els arbres i arbusts que tenim a l'hort tenen els borrons apunt d'esclatar ... i, amb tot plegat, nosaltres els tenim mig oblidats: encara no hem podat les pomeres!

Si el les pluges anunciades ens deixen treva, la setmana vinent podarem i lligarem les pomeres que vam plantar l'any passat. Enguany esperem poder-vos-les deixar tastar, com a mínim.

Seguint amb la feina, ahir vam plantar les primeres tomateres dins l'hivernacle. S'han fet pregar ja que normalment a finals de febrer ja les plantem. Amb el temps que ha fet aquest hivern les plantetes de tomata han trigat mes del normal en créixer. Són sembrades al novembre i fins ara no estaven al punt.

En quinze dies ja començarem a collir les primeres sembres d'exterior d'aquest any. Seran espinacs i ravenets. Són dos dels conreus que necessiten menys temperatura per créixer i que tenen el cicle més curt. Ja sé que no seran una gran cosa: hem anat tenint durant bona part de l'hivern però, si més no, seran més tendres.

Justament ahir vam veure com treien el nas de terra els brots de la pastanaga que vam sembrar avui fa tres setmanes. Déu n'hi do! A finals de maig, anant bé, podrem collir els primers manats si Déu vol (Inshallah).

Doncs així estem, a l'espera que el sol caldegi el sòl per poder-hi plantar el que és ben bé d'estiu: pebrots i albergínies, síndries i melons, carbasses i carbassons, mongetes ... Tot arribarà.

Passiu bé.... 

Fantàstic!

Eo, Increïble: totes les previsions apunten a que estarem una setmana, mínim, sense vent! Si és així serà la primera de l'any: això s'ha de celebrar. I nosaltres ho farem amb una bona femada ... i una ampolla de cava!

És època d'escampar fems, abans de les grans plantades de primavera. En realitat escampem compost, que a més de fems conté restes de poda i ja ha sofert un procés de compostatge. És un producte que ja no conté patògens que poden contenir les femtes i ja està a punt per ser aprofitat pels milions de microorganismes que viuen al sòl. De fet en viuen milions en menys d'un gram terra. Això si que és superpoblació! Si els nodrim bé hi ha una explosió d'activitat que aporta els nutrients necessaris per tal que les plantes es desenvolupin de manera equilibrada. Aquesta és una de les raons que fa que els productes ecològics tinguin els sabors que tenen i que, a més, siguin rics en nutrients. A diferència dels convencionals que sovint poden ser rics en nitrats, aigua i pesticides, a banda de ser menys gustosos.

Com ja vau veure, la setmana passada us vam oferir, in extremis, pomes d'en Michel Planas d'Eus. Els que les heu tastat haureu pogut comprovar que no són les pomes més maques del món, però que segurament són les més bones de les que us hem ofert tota aquesta temporada. Calculem que en podrem tenir durant unes tres setmanes. Si encara no ho heu fet, us animem a que les tasteu.

D'altra banda les carabasses cacauet s'han anat fent malbé i només ens queden les rabequet. Aquestes són de forma similar a les cacauet però tenen la peculiaritat que pesen entre 5 i 10 Kg, de manera que ens veiem obligats a fer talls, a no sé que en vulgueu una sencera ...

I punt. Anem a collir i a gaudir del sòl ... encara que quedin restes de tramuntana.

Molt bona setmana!