Bon dia!
Finalment ja podrem gaudir tots plegats dels porros. Enguany el conreu d'aquest bulb (el que mengem són les seves fulles, un xic carnoses) ens ha portat molts mals de cap. La primera plantada que vam fer, a primers de març, la vam haver de trinxar tota. Vam ser incapaços, malgrat els esforços, de reduir la població del viró del porro. L'Acrolepiopsis assectella és un lepidòpter difícil de controlar. L'arna posa els ous ben bé a l'ull de la planta i quan surten les larves devoren les fulles centrals, impedint que la planta pugui créixer. Quan l'atac és intens, com va ser aquesta primavera, en comptes de desenvolupar-se, la planta es va consumint. Molt probablement la larva ens va arribar amb el planter i com les plantes eren molt petites, el bitxo ho va tenir bastant fàcil per fondre's tota la plantada. La segona plantada es va fer al maig i també ha tingut problemes bastant greus amb el punyeter viró. Com que la temperatura ja era més adient, el creixement de la planta, amb el nostre ajut, ha estat capaç de superar el que es menjava la larva. Ara potser encara queda algun cuc, però en general podem dir que "la plaga està controlada". Com a conseqüència ja podrem gaudir de la porrada, precedent occità de la més estesa vichysoisse (podeu trobar-ne la recepta al llibre La cuina del país dels Càtars, de Jaume Fàbrega). O, properament i entre d'altres plats, podeu començar a preparar els brous indispensables per entrar en calor els dies més freds.
 |
| Viró menjant-se la fulla del porro |
Aquesta setmana també hem incorporat al catàleg els primers ravenets. L'estiu és massa dur per aquestes arrels. Un altre bitxo s'encarrega que conrear-los quan fa calor sigui una missió gairebé impossible. En aquest cas l'individu és el puçot o saltironet (Phyllotreta nemorum). Aquest coleòpter saltimbanqui té delit per tota la família de les crucíferes, des de les cols al ravenets, passant per la ruca, tot i que també li agraden les alberginieres. Tenim una eina prou eficient per controlar-los, l'Spinosad. Es tracta d'un insecticida d'origen natural obtingut de la fermentació d'un bacteri. El problema és que aquest no afecta tots els estats larvaris de l'insecte i per a un bon control sovint cal repetir el tractament vàries vegades.
D'altra banda ja hem fet les primeres plantades i sembres d'espinac. Aquest, juntament amb la família de les cols, l'api i altres espècies que prefereixen la fresca, van canviant la fisonomia de les nostres feixes. Al camp, el canvi de temporada sempre arriba abans que als plats.
Enric i Mireia
Pau, Llibertat i República
#ViscaLaTerraViva
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada