Tomàquet amb gust de tomàquet

Bon dia a tothom.

Recordo que quan era petit i un bon minyó, com de forma casual, una persona molt més gran com una àvia, tieta o padrina, t'obsequiava amb un "caramelu" pel simple fet de dir-li com et deies. Tota aquella lleugera sensació de vergonya s'esmunyia quan obtenies aquella llaminadura. Tot i no saber massa sobre la seva procedència, temps d'estança que havia passat en aquell apartat de la bossa, o ni tan sols el gust que podria tenir, aclaparat per el moment, te'l menjaves sense pensar-ho. El gust que acabaves assaborint no era ni de bon grat el que havies imaginat que concordaria amb el color que tu havies vist al desembolicar-lo. Crec que una experiència semblant és la que viuen la gran majoria de persones que mengen productes de ple estiu com ara un tomàquet, quan malauradament no és el temps.
Des del Parc, sempre hem tingut aquesta filosofia. Tot i acceptar algunes excepcions com podrien ser plàtans, alvocats o mangos, procurem respectar la seva pròpia estacionalitat. En canvi, mantenim molt ferma la idea de consumir producte de temporada, fresc i de qualitat, així que si menges un dels nostres tomàquets Ligúria, efectivament, estaràs menjant un tomàquet amb gust a tomàquet.

Com gairebé cada any, els finals del mes de Juliol són per caure desfets en qualsevol moment del dia. Aquests pics de calor infernals, agreujats per l'efecte forn que pot causar la falta d'aire o l'arribada d'aquest provinent del sud, són els més perillosos pels nostres cultius. Els cops de calor o assolellades, s'acostumen a veure en molts fruits estiuencs com síndria i meló, encara que d'altres com el tomàquet tampoc se'n salven. Aquest any, com experiment orientat a adaptar-nos a aquestes contundents condicions climàtiques vam sembrar sèsam entre les meloneres de la nostra segona plantada. Tenim nul·la experiència amb aquest cultiu, però la idea no era treure'n productivitat, sinó proporcionar una estructura d'ombreig per a les meloneres. Tot i haver sobreviscut a diferents desherbatges, la seva aparença propera a un blet ha fet perillar la missió que té encomanada, ja que per error n'hem arrancat més d'un. A finals d'estiu ja valorarem la feina feta.

L'arribada del pebrot vermell es fa de preuar. Les pebroteres estan plenes de pebrots d'una mida preciosa. El verd per escalivar i pebrots italians fa dies que corrent pels mercats. Són ideals que donar caràcter a qualsevol plat ja sigui un sofregit o un gaspatxo, i ens mantindrà satisfets fins que arribin els rojos. 

Avui ens agradaria acabar l'escrit proposant un joc per tots els de casa: A veure qui encerta quin d'aquests cultius apareixerà abans al nostre catàleg o parada:

- Panís o blat de moro
- Carbassa cacauet
- Pebrotets picants - Xilis
- Meló pell de gripau

Senyores i senyors, facin les seves apostes !!

Bona setmana, salut i bons aliments!

Albert i Laia
#ViscaLaTerraViva

---------------------------------------------------------------------------------
Per fer la vostra comanda, seguiu el següent enllaç:
Parc Agroecològic de l'Empordà - Botiga