Qui no s'arrisca, no pisca

Bon dia!

Ja som en aquell moment de l'any en que la mullena matinal banya l'herba fins ben entrat el matí. La considerable diferència de temperatura entre la sortida del sol i la primera hora de la tarda (ahir, de 13ºC a les 7 del matí fins a 31ºC a les 3 de la tarda), juntament amb el fet que siguem prop del mar, fa que la humitat relativa arribi irremeiablement a tocar del 100% durant la matinada. Això va bé a moltes plantes, sobretot de fulla com els enciams o les cols, però també afavoreix el desenvolupament de fongs, en plantes de fruit com ara els carbassons o les tomateres, i l'aparició dels primers cargols, devoradors insaciables de tot tipus de verdures. Res de nou perquè ja ens hi trobem cada any. Més d'hora o més tard, aquestes condicions acaben apareguen entre mig agost i mig setembre com a molt tard. Hi hem de conviure. I de vegades vosaltres també a través dels nostres enciams, que us poden arribar amb algun d'aquests mol·lusc de regal.

Aquesta setmana passada ja us vam començar a oferir moniatos. És la darrera de les collites d'estiu. Quan arribi la tardor, calculem que durant les primeres setmanes, ja podrem tornar a gaudir de les cols i col-raves. Poc després arribaran la resta de fulles i flors usuals en èpoques més fredes: enguany tots aquests cultius fan molta patxoca al camp. Esperem que segueixin així. Darrerament un senglar es passeja per l'horta durant la nit i ens trobem sorpreses desagradables cada matí. De moment no són grans danys, però si no troba algun altre indret on furgar pot passar que la cosa vagi a més.

Ara, a banda de les plantacions d'espècies típicament hivernals, estem preparant noves plantades de maduixa, maduixot i carxofa. Aquests cultius plurianuals requereixen més temps que la majoria d'altres conreus de l'horta. Enguany provarem també altres varietats per tal d'allargar la temporada en el cas de les maduixes i avançar-la en el cas de les carxoferes. A veure si ens en sortim. El canvi de varietats sempre comporta un risc. Enguany, per exemple, hem estat testant una altra pastanaga diferent i finalment, tant per la seva qualitat com pel seu comportament al camp, hem decidit tornar a la Bolero, que és la que havíem estat fent durant els darrers 15 anys. Però qui no s'arrisca, no pisca!

Apa, bona setmana, salut i bons aliments!

Enric i Mireia
Pau, Llibertat i República
#ViscaLaTerraViva
---------------------------------------------------------------------------------
Per fer la vostra comanda, seguiu el següent enllaç:
Parc Agroecològic de l'Empordà - Botiga