dijous, 1 de juny del 2023

I què en fem, del pixum?

 

Bon dia!

Fa pocs dies vam descobrir un llibre publicat el 2018 però actualitzat recentment: "L'urine, de l'or liquide au jardin", de Looze Renaud (que La Fertilidad de la tierra acaba de traduir al castellà amb el nom de Oro líquido para el huerto y el jardin). 

 
Tothom sap que les dejeccions animals (femtes i orina) s'utilitzen des de fa segles per adobar els camps. Tenen un elevat valor fertilitzant i la seva incorporació al sòl, sense cap altre afegit, pot dotar-lo dels nutrients suficients per a que produeixi collites abundants. Poques són les referències, per contra, que la majoria tenim sobre l'aplicació de dejeccions humanes als camps. No tenim prou informació per parlar en profunditat d'aquest tema, però no costa gaire d'imaginar que en temps no tant llunyans els excrements humans s'incorporaven als camps com es feia amb les dejeccions de la resta d'animals amb els que d'alguna manera convivíem. Actualment és evident que a occident aquest ús no és vigent i que si casualment apareix en una conversa, els prejudicis, les pors i el desconeixement omplen les nostres boques.

Una dada sorprenent que aporta aquest llibre, molt ben documentat, és que el pixum d'una persona conté prou nitrogen i fòsfor per a adobar un hort d'entre 150 i 300 m2. Brutal! En aquesta superfície es poden produir totes les verdures i hortalisses que pot consumir anualment un esser humà. Al llibre trobareu molts detalls sobre com utilitzar l'orina com a fertilitzant, des de com recollir-la i conservar-la, fins a quines dosis i formes d'aplicació són aconsellables en funció de cada conreu.

Lluny d'aprofitar aquest recurs, el més usual és llençar-lo pel vàter, alhora que llencem i contaminem un altre recurs cada cop més escàs: l'aigua. I no és poca cosa, fixeu-vos en quantes vegades al dia premeu la descàrrega del vàter, multipliqueu per 10 (que són els litres de capacitat mitjana d'una cisterna) i després torneu a multiplicar per 365 dies. Diuen les estadístiques que a l'Àrea metropolitana cada habitant consumeix (i embruta) 10.000 litres aigua a l'any per estirar la cadena. 

Però en quina mena de món vivim?  Hi ha molta feina per fer.

Enric i Mireia
Pau, Llibertat i República
#ViscaLaTerraViva
---------------------------------------------------------------------------------
Per fer la vostra comanda, seguiu el següent enllaç:
Parc Agroecològic de l'Empordà - Botiga

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada