dijous, 13 de gener de 2022

Som-hi!

 Molt bon dia!

No us direm allò típic de que hem retornat totalment renovats i amb tota l'energia del món per encarar aquest nou any. No és veritat. Ens hauria encantat disposar d'una o dues setmanes més per tancar alguns temes personals i laborals abans d'entrar en la nostra dinàmica rutinària. Però, ves, enguany no ha pogut ser. I justament un dels propòsits de l'any és que això no torni a passar. 

El repte més gran que tenim davant aquest 2022 és ser capaços d'articular un equip ben estructurat que ens permeti gaudir més de la feina i disposar del descans que tothom, també nosaltres, ens mereixem al llarg de tot l'any. La perspectiva de no tornar a tenir, fins al desembre vinent, més de dos dies seguits sense haver d'estar al peu del canó és desencoratjadora. No és conya. No volem millorar la producció ni vendre més. El que volem és un xic més de dignitat pels que treballem al camp. Així de senzill i així de difícil.

I fins aquí la nostra dosi de plorera pagesa.

Estem vivint dies moooolt freds. Què us hem de dir! Ahir no vam poder entrar als camps fins a quarts de dotze del matí. Les plantes tenen els seus mecanismes per a superar aquestes situacions, sempre que no s'allargui en el temps o s'arribi a temperatures més extremes. Els anys que vaig viure a Oix, a l'Alta Garrotxa, cada hivern em sorprenia pel fet que els espinacs o els porros fossin capaços de sobreviure, ben dignament, a temperatures de -12ºC. Si la fred va venint poc a poc, les plantes acumulen sals i sucres a les seves parts més aquoses. Això fa que els seus líquids interns es gelifiquin i baixin el seu punt de congelació. Hi ha altres mecanismes més complexos que afecten la composició de la membrana cel·lular, fent que les plantes resisteixin temperatures a les quals no sobreviuria si apareguessin de forma sobtada.

Canviant de tema, un parell de puntualitzacions sobre alguns dels productes que us oferim i que encara són de producció pròpia. D'una banda la ceba d'Amposta. Des que vam començar amb aquest projecte, ara fa 20 anys, és el primer cop que a aquestes alçades de l'any encara en tenim. És d'esperar que la seva qualitat vagi minvant ràpidament a partir d'ara. De moment considerem que estan en prou bones condicions tenint en compte que ja som al mes de gener. Si trobeu que no arriba al mínim que considereu acceptable, ens ho dieu i us les abonarem. Ens passa una cosa similar amb la patata kennebec i amb la red pontiac petita. Encara en tenim de la nostra! La guardem dins la càmera per allargar la seva vida "útil". És possible que trobeu algunes patates amb la superfície blanquinosa. No és cap producte afegit! La càmera produeix humitat per tal que les verdures no es deshidratin. Com hem estat de vacances tres setmanes, la càmera no s'ha obert i al seu interior s'ha creat un ambient més humit del que és usual. Per aquesta raó a la superfície de les patates, i fins i tot en algunes pomes o kiwis que també tenim emmagatzemats al mateix lloc, s'hi han desenvolupat alguns fongs superficials que afecten exclusivament la pell i la terra que puguin tenir adherida. Si renteu els tubercles o els fruits, aquests fongs marxen sense donar cap mena de gust estrany.

I ens aturem ja que si no ens quedarem sense res a dir la resta de l'any.

Salut i bons aliments!

Enric i Mireia
Pau, Llibertat i República
#ViscaLaTerraViva
---------------------------------------------------------------------------------
Per fer la vostra comanda, seguiu el següent enllaç:
Parc Agroecològic de l'Empordà - Botiga

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada