Quan vaig començar, ara fa 15 anys, els recursos eren molt escassos. Acabava de comprar una finca on s'havia de fer tot: pou, canalitzacions i sistema de reg; magatzems, coberts i habitatge; portar-hi aigua, llum i telèfon; plantar-hi tanques vegetals, fruiters i els conreus d'horta, aconseguir un tractor, eines i combustible; i a més, ser capaç d'aguantar fins que tot plegat rotllés.... Uff! tot posat així, en renglera, em sembla que en realitat estic més boig del que pensava!
Però no era això el que volia dir. Escriure és un sa exercici. De vegades et fa adonar de coses que no ets prou conscient. Avui el que volia comentar-vos és que, davant aquest panorama, em vaig haver de conformar amb un tractor que ja tenia 40 anys en aquell moment: un Ebro maltractat i feixuc de fer anar. El pressupost era ben limitat. 6 o 7 anys més tard, quan la cosa ja es veia que tirava endavant, a Verges vaig trobar un Kubota amb 15 anys menys. En aquell moment en tenia 30, d'anys (vull dir el tractor, jo ja era una mica més granadet....) Quin canvi! un plaer que una eina engegui a la primera i no hagis d'haver fet un bon esmorzar per poder girar el volant.
Aquest trastet de 80 cavalls encara va perfecte, però en aquests moment ja s'han anat apilant una sèrie de limitacions a les seves esquenes, que acaben fent patir les meves, d'esquenes.
D'una banda mai ha pogut entrar als hivernacles. És massa alt. Bona part de les feines sota els arcs i el plàstic s'han hagut de fer amb motocultor. Amb més de 1.000 m2 d'hivernacles, les hores fetes amb aquest artilugi, altrament dit "mata-pagesos" o "destrossa-esquenes", són ja una bona pila. Això sumat al fet que el treball que fa és molt superficial i el sòl es va compactant a pocs centímetres de la superfície, són ja prou motius per plantejar-se un canvi.
Però a més, entre d'altres coses que potser són menys destacables, enguany que les pomeres van ben carregades, cada cop que passo amb aquest tractor per tallar l'herba o fer algun tractament per mantenir a ratlla el famós cuc de la poma, les branques van tocant les rodes o altres parts del tractor i un bon grapat de pomes van caient a terra. Quina pena!
I la darrera cosa que m'ha fet decidir pel canvi, és que sempre he patit en passar una eina que treballi el sòl en fondària. Quan l'estripadora, o qualsevol altre eina que es passi una mica fonda, troba una mica de terreny dur, cosa que passa sovint, el tractor comença a patinar i queda clavat allà. El resultat és que acabo fent una feina molt més que millorable, penosa en realitat.
En fi, tot plegat per justificar-me i dir-vos que acabem de comprometre'ns a comprar un tractoret, aquest cop de "només" 20 anyets. Petit però amb la mateixa potència que el que tenim i amb tracció a les quatre rodes. En principi, podrà ficar-se allà on convingui i fer la feina que sigui. Si tot va bé, en pocs dies el tindrem a casa. Tenim sort: ens el deixen una setmana per veure si compleix les expectatives. Eus aquí el nou vingut:
Apa, bona setmana!
Enric
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada