L'objectiu el tenim clar

 Bon dia a tothom!!

Ahir ens vam llevar amb les mateixes ganes de seguir cultivant agroecologia com cada dia, però per aquesta vegada hem canviat les nostres feixes habituals, per l'aula magna de la facultat de ciències de la Universitat de Girona. Aquest passat dijous l'alumnat de la facultat va organitzar la primera jornada d'agroecologia de la UdG: "Treballant per un futur agroecològic", i tot l'equip del Parc ens hi vam apuntar.
El tema del qual es parlaria ha quedat molt clar al primer paràgraf, però també el que pretenia aquesta pionera edició era posar sobre la taula els diferents flancs des dels quals es pot treballar per aquest objectiu comú. Després de les presentacions, la taula rodona va ajudar a acabar d'esvaïr els possibles dubtes o preguntes que totes les assistents volguessin formular.
A l'hora de dinar vam poder agafar forces amb una magnífica paella de verdures, per així poder finalitzar la jornada amb els dos últims tallers programats. Hem de dir que vam sortir molt contents d'aquest esdeveniment tan necessari en l'àmbit estudiantil i social, esperant que per molts anys puguin anar-ne celebrants altres edicions. 

                                                Laia i Enric representant el Parc

Tornant el nostre fangar actual, els camps segueixen gairebé impracticables. Collir acaba sent l'única tasca que podem fer amb justes condicions, ja que el fangueig que hi ha, enredereix i duplica el temps amb el qual duríem a terme aquesta feina. Tot i això, ens pugem els mitjons fins a dalt de tot, ens calcem les botes i ens llencem a les diferents regues sense cap dubte.

De les poquetes coses que hem pogut fer aquesta setmana ha estat el canvi i instal·lació de les portes dels nostres hivernacles. En aquests és on tindrem durant tot l'hivern la nostra fulla més delicada, perquè ahir mateix mentre baixàvem a Girona, de forma espontània es va generar una rima; "Quan el Canigó comença a estar enfarinat, l'empordanès ha d'anar ben abrigat", fet que prediu que finalment l'hivern sembla voler treure el nas. A casa ja hem donat per iniciada la temporada d'encendre el foc, això es tradueix en un no parar de fer receptes al forn de llenya: Alls escalivats, graellada de verdures amb romesco, bròquil verd o blanc gratinat, carbassa fornejada amb salsa de roquefort... i podria seguir fins a fer-vos rugir la panxa.

I per aquests nostàlgics de dies més primaverals que ja teniu fins i tot els pèls del nas congelats, anunciar-vos que ja hem plantat la primera remesa de pèsol dins l'hivernacle, per tal de tenir-los de forma primerenca.

Revisant els aspersors per regar el pèsol

Apa doncs, bona setmana,
Salut, cullera i bons aliments.

Laia i Albert
#ViscaLaTerraViva

---------------------------------------------------------------------------------
Per fer la vostra comanda, seguiu el següent enllaç
Parc Agroecològic de l'Empordà - Botiga

Aigua més aigua

Bon i humit dia!

 És més que evident que podríem estar mooolt pitjor, però de totes maneres us volem compartir algunes les imatges que hem copsat avui a l'hora d'anar a collir.

És una mica complicat treballar en aquestes condicions, però el que més ens amoïna és saber fins a quin punt els conreus seran capaços de resistir la situació. Hem anat aprenent al llarg dels anys i la majoria de sembres i plantacions les fem en crestalls, com podeu observar en els calçots i el ravenets que es veuen a les imatges de la dreta. D'aquesta manera una part de les arrels queden fora de l'aigua quan aquesta s'embassa, sempre que la cosa no vagi a més, i resisteixen millor els episodis com el que estem vivint les darreres setmanes. A la imatge de sota a l'esquerra teniu els alls. Aquests estan sembrats en solcs per a poder calçar-los i que tinguin, com el porro i el calçot, una part blanca més llarga i tendra. De moment no han llepat perquè són molt resistents. Els propers dies veurem què passa. Sortosament sembla que la cosa ja s'acaba i que a partir de diumenge, si no s'equivoquen les previsions, el sol farà acte de presència i la tramuntana l'acompanyarà. Esperem que bufi amb moderació.

Som optimistes de mena. Si no fora així ja ens estaríem dedicant a una altra cosa. La festa continua: avui comencem a collir, dins els nostres aiguamolls, els primers bròcolis de la temporada!

I el bròquil verd també està al caure!

Bona setmana, menys pluja, salut i bons aliments.

Enric i Mireia
Pau, Llibertat i República
#ViscaLaTerraViva
---------------------------------------------------------------------------------
Per fer la vostra comanda, seguiu el següent enllaç
Parc Agroecològic de l'Empordà - Botiga

Unes bones galledes d'aigua

Bon dia a tothom!!

En qualsevol moment, amb un simple gest tan comú com posar-se la mà a la butxaca o a la bossa de mà, pots accedir a un munt d'informació gràcies als nostres mòbils o tauletes. Des d'aquests aparells molt ràpidament podem submergir-nos a tot un món d'informació, imatges o vídeos que ens explicaran, en el nostre cas, com de fàcil és viure al camp, la part més idíl·lica de treballar a l'aire lliure i finalment, algun gurú voldrà explicar-te tots els avantatges que t'aportarà fer-li cas, i per descomptat fer-li un "like".
En el nostre cas, ens agrada pensar que som suficientment transparents i sincers a l'hora de narrar a través d'aquest blog el nostre dia a dia. L'instagram el tenim una mica més abandonat, ja que la nostra naturalitat escènica, sumat al grau de dispersió a l'hora de fer fotos, és molt elevat. Tot i així: "Estamos trabajando en ello".
Aquestes realitats són una mica inversemblants des del nostre punt de vista. Poques d'aquestes experiències expliquen els mals episodis, incidències o grans contratemps. Doncs bé, sembla ser que algú ens deu haver fet un mal d'ull, una mena d'encanteri o simplement algú de dalt està posant-nos a prova, perquè portem unes últimes setmanes que deunidó. La llista és llarga, però les més sonades han estat: l'avaria del camió amb el qual ens desplacem per anar a mercat i el "pasquali", multicultor amb el que duem a terme bona part del control herbaci dels camps. L'altre incident que ens té a tots l'ànim una mica tocat és la baixa temporal de la nostra guardiana i protectora: la Pum. La nostra companya ha estat operada dels lligaments creuats. Ella està perfectament, però la seva constant necessitat de voltar tot i haver de fer repòs absolut, afegit al fet de no ser massa bona malalta, fa que tots plegats ens estiguem plantejant contractar algun expert que ens pugui treure aquest malefici per tal de posat punt i final al nostre llistat negre. 

 

                         Camió abans d'anar al mecànic                                       La Pum després d'anar al veterinari
 

Com haureu pogut llegir, els galons d'aigua freda no només han caigut al camp, tot i que dirigint la mirada a les feixes, comencem a gaudir d'aquella bonança de producte típica de l'hivern. Ja portem dies afegint productes al catàleg i punts de venda, fet que provoca que anem amb el remolc de les collites ple fins a dalt, i encara tenim bona part de la família de les crucíferes per collir. 
Les regades d'aquests dies ens han ajudat a posar al dia els hivernacles. Desmuntar estructures d'antics cultius d'estiu que ja hem acomiadat per inaugurar les catifes dels cultius de fulles que constituiran bona part dels ingredients de les vostres lluents amanides. 

Dintre de l'atrafegada agenda que hem tingut, Diumenge passat dia 27 d'octubre, vam poder assistir a l'assemblea d'APACAT (Associació de Productores Agroecològiques de Catalunya), de la qual en som sòcies. Juntament amb molts altres projectes, vam planejar el full de ruta per tal de crear un espai propi per representar-nos i treballar de forma col·lectiva en la resolució de les nostres necessitats com a hortelans i hortelanes, a més passar una bona estona plegats i festejar tots junts. 

L'assemblea es va celebrar a Benifallet, a la Vall Bio, on en Josep Mestres ens va fer d'amfitrió i ens va explicar durant una visita als seus camps la història de l'indret i la seva metodologia a l'hora de treballar-los.    

                                                         Part de les sòcies productores d'APACAT

Ja per anar acabant, som conscients que aquest any no heu pogut tenir castanyes de Viladrau com altres anys, però creiem que la gran varietat de carabasses i la sorprenent aparició dels totalment inesperats moniatos ajudaran a tots nosaltres a passar una bona Castanyada, o si més no, menjar bo, de temporada i fer uns panellets que farien caure les mitges a la mateixa castanyera.  

Bona setmana,

Salut i bons aliments

#ViscaLaTerraViva
---------------------------------------------------------------------------------
Per fer la vostra comanda, seguiu el següent enllaç
Parc Agroecològic de l'Empordà - Botiga

 

 

Collites i recollites

 Bon dia!

Aquests dies estan essent una mica de bojos. L'anunci de l'alta probabilitat de pluges intenses ens ha empès a acabar de collir i recollir dues de les produccions que quedarien ben compromeses si es donés el cas: els moniatos i els cacauets. Com ja us hem comentat en altres moments, la collita del moniato ha estat molt més minsa del que és usual. Per contra la del cacauet ha estat més abundant del que ens esperàvem perquè el vam sembrar més tard del que tocava i perquè les inspeccions que hi havíem fet, tot gratant sota les plantes, no ens auguraven gaire bones notícies. En tractar-se de conreus que amaguen els seus tresors sota terra, tot i que un és un tubercle (una tija engruixida) i l'altre un fruit, mai no saps com serà realment la collita fins que els culls. I hem dit cull i recollir perquè els dos conreus requereixen d'un temps ventilant-se al camp, cadascun per raons diferents. El moniato necessita un curat a l'aire per tal que puguin cicatritzar les ferides que inevitablement reben en el procés de collita. Si no es duu a terme, quan els tubercles són al magatzem tenen molta tendència a podrir-se. D'altra banda, el cacauet cal assecar-lo bé per tal que es guardi sense problemes ja que la planta encara és ben verda quan es cull i els fruits han d'acabar de perdre l'aigua que contenen. Així doncs ambdós cultius es cullen deixant-los sobre el sòl i, després d'uns dies, es recullen i s'emmagatzemen.

  En plena collita

 Part de l'equip content amb la collita

 Les quatre varietats que hem fet enguany

Canviant de tema, la setmana passada vam visitar la Fira Ecoviure que es fa des de fa més de 25 anys a Manresa. Vam assistir a una taula rodona sobre sobirania alimentària i es va posar de manifest les absurditats conegudes del sistema agroalimentari global que impera avui dia. És un tema que haurem de desenvolupar en algun altre escrit perquè dóna molt de sí. El desgavell de tot plegat és de proporcions siderals: els mateixos productes anant amunt i avall consumint quantitats ingents de combustible, el traspàs de la producció dels pagesos a les multinacionals, l'ús indiscriminat de productes destructius per al medi, la contaminació i la desforestació de grans zones del planeta, i un reguitzell inacabable de bestieses a les que seguim contribuint com a espècie, malgrat les conseqüències. Res, un cop més constatant allò de que és més fàcil viure amb els ulls clucs.

Bona setmana, salut i bons aliments.

Enric i Mireia
Pau, Llibertat i República
#ViscaLaTerraViva
---------------------------------------------------------------------------------
Per fer la vostra comanda, seguiu el següent enllaç
Parc Agroecològic de l'Empordà - Botiga

 

No diguis blat...

Bon dia a tothom!!

Avui ens hem llevat amb la lleugera melodia de les gotes caient. Segons sembla, Sant Pere ens vol recordar que és ell qui té el control del pas de l'aigua.

Tot i haver costat, al Parc comencem a notar com els cultius d'hivern agraeixen aquesta subtil baixada de les temperatures. Com ja vam explicar la setmana passada, la gran influència de plagues, acompanyats dels primers ruixats de la temporada, que van caure descontroladament, han fet minvar el nombre d'algunes de les plantades que teníem llestes per les següents setmanes. La sort és que cada dia que passa podem anar oferint noves plantades i productes que ens il·lusionarà a tots de tornar a trobar després d'un any. 

Normalment, la tardor no només és sinònim de plantades o sembres, sinó també de grans collites: ja hem finalitzat la collita de blat de moro per alimentar les nostres gallines. Encara haurem d'esperar uns dies per poder-lo desgranar, aquest preuat gra, molt apreciat per les nostres "nenes", ens ajudarà a passar l'hivern, esperant així, que no es noti la baixada de posta d'ous, molt típic en aquestes dates. 

Per altra banda, d'aquí poc si afegirà la collita de la carbassa i el cacauet. La feixa destinada a aquesta cucurbitàcia tan apreciada en temps de fred fa goig només de veure-la. Ara només queda saber com ens les empescarem per emmagatzemar-les totes. El misteri de què trobarem sota les mates de cacauet, només les criatures subterrànies ho saben. 

Enguany la paraula que millor podria definir les collites de patates i de moniato és: Drama. Com recordareu, o com heu pogut veure a mercat, la collita de patates del passat estiu va ser bastant nefasta. Davant de l'imminent desastre que vam intuir setmanes abans de la collita de l'apreciat tubercle vam optar fer una bona plantada de moniato per tal de poder compensar la buidor dels nostres estómacs amb grans dosis de patata dolça. La decisió estava presa, i semblava que havíem encertat, ja que les mates lluïen un vigor desmesurat. Doncs amics, tot s'ha quedat en allò que vèiem, perquè de moniatos n'hi ha ben pocs. L'excés d'atenció o de reg en aquest cas, i una segona plantada ja bastant entrada a l'estiu, ha provocat que la planta hagi crescut únicament de forma vegetativa, d'aquí la seva esplendorosa presència. Pel que fa a les arrels, que és el lloc on hauríem de trobar els moniatos, s'han dedicat a créixer creant una xarxa que s'estén més enllà del cavalló. La feinada és tant, i la recompensa tan minsa que la millor forma de collir els pocs moniatos que hi ha és amb l'estripadora, eina que mai havíem utilitzat amb aquesta fi.

Per sort, sempre procurem donar-nos un cop de mà dins del sector. La bona gent de Llívia ja ens han baixat les seves apreciades trumfes acabades de collir, per fer passar aquest petit melodrama. Respecte al moniato, anirem servint amb comptagotes tot el que puguem treure, combinant-ho amb el que ens serveixin.   

Bona setmana,

Salut i bons aliments!
Albert i Laia

#ViscaLaTerraViva
---------------------------------------------------------------------------------
Per fer la vostra comanda, seguiu el següent enllaç:
Parc Agroecològic de l'Empordà - Botiga

El temps, bitxos i @escabetxart

Bon dia! 

Enguany la tramuntana, les pluges i algunes plagues ens han fet la guitza. No és que la tramuntana hagi bufat excepcionalment, però ho ha fet en moments delicats per algunes plantades que han quedat malmeses, minvant la seva capacitat productiva. Ni és que hagi plogut massa, però ho va fer consecutivament quan les temperatures eren ideals per al desenvolupament dels fongs en alguns dels nostres conreus. I, per acabar, problemes amb algunes plagues. Ves a saber per què hem tingut la presència com mai de l'eruga dormilega (Agrotis sp.), que se'ns va cruspir la plantada més gran que fem de pastanagues en un tres i no res, i que encara ara va fent de les seves en les darreres sembres. Un altre individu que s'ha abonat, sobretot amb la tomatera, ha estat l'àcar del bronzejat, que ha fulminat les tomateres, incloent-hi les més joves, en poques setmanes. 

   L'Agrotis

L'Àcar del bronzejat (mesura 0,1 mm)

Tot plegat ha provocat que a hores d'ara anem una mica mancats de varietat de producte. I no només de producte propi. Els efectes de les erugues i els àcars han estat bastant i molts companys estan com nosaltres. Altres anys en aquesta època teníem dificultats per encabir l'àmplia varietat de productes a les parades del mercat. Enguany no. Aquesta és la realitat al camp. Malgrat tot, la majoria de conreus d'hivern a hores d'ara estan en bon estat i creixent a bon ritme. Al llarg de l'any fem cap a 170 plantades i una trentena de sembrades. Sortosament són una petita minoria les que fallen i generalment ens donen moltíssimes més alegries que no pas frustracions.

D'altra banda us volem fer saber que podeu trobar bona part de les confitures del nostre obrador en altres punts de venda. A Gaüses (Vilopriu), al punt de venda de Pasturabosc, productors de formatges i altres derivats làctics de cabra. I a La Bisbal, a la botiga de Mas Casas, productors de làctics, carn de xai, llana i cosmètica natural, i a la Drogueria Farreny, un establiment centenari on es pot trobar gairebé de tot. I ja que parlem de l'obrador, us convidem a visitar el seu Instagram (@Escabetxart), on s'ha començat una col·lecció de publicacions en vers, aprofitant l'afició a la glosa (improvisació de versos) de la Mireia. 

Bona setmana, salut i bons aliments.

Enric i Mireia
Pau, Llibertat i República
#ViscaLaTerraViva
---------------------------------------------------------------------------------
Per fer la vostra comanda, seguiu el següent enllaç
Parc Agroecològic de l'Empordà - Botiga

 

Ha estat culpa de la monotonia

Bon dia a tothom !!

En l'episodi d'avui us narrarem el que ha estat el dia a dia d'aquesta setmana bastant planera procurant no fer-nos massa repetitius. Al camp aquestes coses ja acostumen a passar pocs cops, però tot i que sembli mentida, de vegades és un gust. Aquests dies han representat una estabilitat laboral molt agradable: les tasques s'organitzaven i repartien, finalitzant-les sense problemes ni incidents.
Centrant la vista en els camps, cada dia que passa els pencaires van agafant més autonomia enfront dels cultius, situació que afavorirà la millora del maneig de la finca en general. Us semblaran paraules senzilles i tendres, però alhora són mots plens d'orgull. La detenció de plagues, fongs o carències de nutrients per la gran varietat de verdures que produïm pot arribar a significar el fet de collir o simplement alimentar la fauna salvatge. L'altre punt molt important que ens va ensenyar l'Enric a primers de començar, ara ja fa tres anys, és el fet d'aprendre a organitzar-te prioritzant les feines. I amics meus, a dia d'avui és un dels pitjors trencaclosques que tenim setmanalment. Tot i això, comptar amb gent tan trempada ho fa tot més amè.   
Setmana sí, setmana no, les sembres i plantacions no pararan fins que arribem als primers dies de l'hivern, i encara que cada dia es percep una baixada de les temperatures sumada als quatre ruixats que han anat caient, no han fet pas minvà l'aparició de la mala herba. Aquestes dates són les idònies per trobar-les totes.
Dit això, ja sigui amb la moto-binadora, "el pasquali", la bici o el tràmec, no ens falta entreteniment.

A hores d'ara, les parades de mercat o botiga estan patint aquella paulatina buidor, fins que arribi el producte d'hivern. Ara tampoc malentengueu les nostres paraules, podreu omplir els vostres cistells sense cap problema, però haurem d'anar acostumant el paladar als gustos de les estacions més fredes. Pel que fa als amants de la bleda, només us demanem un parell de setmanes de paciència per començar a trobar caixes farcides d'aquesta fulla, esperant que aviat també s'uneixi la ruca i l'espinac. Canviant una mica el tema, heu fet un tast de les quatre varietats de carbassa que oferim a mercats?

Bona setmana, salut i bons aliments!

Albert i Laia
#ViscaLaTerraViva

---------------------------------------------------------------------------------
Per fer la vostra comanda, seguiu el següent enllaç:
Parc Agroecològic de l'Empordà - Botiga