No hi veiem de cap ull

Bon dia a tothom,

Els plugims espontanis i la variabilitat del clima d'aquesta última setmana ens ha obligat a dedicar temps a aspectes desvinculats a camp. En el nostre dia a dia, la major part de les hores les dediquem a treballar la terra, trasplantar i sembrar, collir, etc. però a pagès, hi ha moltes més tasques que d'un bon principi poden no semblar rellevants, tot i que s'ha de buscar el temps per tal de gestionar-les. Així doncs, aquesta setmana hem tret a lluir els nostres dots de lampista i sobretot de fusters. 
Els tomacons que vàrem recol·lectar, reposen en les seves caixes dins el magatzem, però, si volem que ens aguantin fins ben entrat febrer, ja que la collita d'aquest any així ho suggereix, els hem de mantenir tots en bon estat. Això implica tenir-los ben a cobert de possibles animalons afamats que busquin alguna mossegada dolça. És per aquesta raó que ens hem posat mans a l'obra i hem començat a construir un armari ben ventilat, però aïllat per tal que les tomates de xucar estiguin ben segures. Si tot surt bé, podrem donar-li moltes més utilitats al futur armari.

El cap de setmana es presenta intens, sent el dissabte un dia amb moltes activitats diverses. Per una banda, les nostres companyes de La Kosturica celebren els 25 anys i obren les portes de casa seva a Canovelles per tal de mostrar el seu meravellós projecte, i aprofitant tot l'enrenou, el diumenge es durà a terme l'Assemblea extraordinària anual de l'Associació de les Productores Agroecològiques de Catalunya (APACAT), amb qui treballem per donar visibilitat i força a un model agroecològic, defensant la producció respectuosa amb el medi i les persones arreu del territori. Busquem també la implicació de les consumidores per tal de fer arribar les novetats en les actuacions dutes a terme i amb la idea de fer-vos conscients de la realitat de la pagesia professional agroecològica. En cas que us interessi fer-vos sòcies col·laboradores, ho podeu fer a través del web. 

Per altra banda, dissabte també se celebra la 10a Jornada Gastronòmica de les plantes oblidades que promou Eixarcolant. A Igualada, trobareu una gran varietat de tallers, tastets, xerrades i inclús sortides etnobotàniques a les quals participar, alhora que podreu passejar per la fira on trobareu diferents estants, a quin més interessant que l'anterior. Les nostres companyes d'Escabetxart també muntaran el seu estant i participaran en una xerrada en la qual mostraran com elaborar el xampanyet de fonoll. 

Així doncs, nosaltres com no ens en volem perdre ni una, anem a preparar-nos l'agenda per tal d'arribar a tot.

Salut, energia i bons aliments!

Albert i Laia

#ViscaLaTerraViva
---------------------------------------------------------------------------------
Per fer la vostra comanda, seguiu el següent enllaç
Parc Agroecològic de l'Empordà - Botiga

Desofegant-nos

 

 Bon dia!

Avui utilitzarem aquest nostre altaveu que per desfogar-nos una mica de com ens estan afectant els famosos fons Next Generation. No a nivell comunitari, que també té tela però que sobrepassa la nostra intenció (com a exemple, els macro-projectes energètics), sinó com a petits productors agraris. 

D'una banda amb un ajut que mai no ha arribat. Va ser l'estiu del 2023 quan se'ns va ferir de mort el tractor amb què treballàvem els camps. Les opcions eren comprar-ne un de nou o bé trobar alguna cosa de segona mà. La segona opció és la que acostumem a prendre. En les nostres decisions sempre tenim l'impacte del malbaratament de recursos. Davant la urgència del moment, mal aconsellats i no sent capaços de trobar una ocasió adient, vam optar per contemplar la compra d'un tractor econòmic, però nou. El fet que casualment acabessin de sortir uns ajuts on encabir aquesta compra, ens va empènyer a prendre la decisió. Els ajuts esmentats s'emmarcaven, cito textualment, en el Pla d'impuls de la sostenibilitat i competitivitat de l'agricultura i la ramaderia (III) en el marc del Pla de recuperació, transformació i resiliència. Concretament en el Programa de suport per a l'aplicació d'agricultura de precisió i tecnologies 4.0 en el sector agrícola i ramader (secció 4a del capítol II). Calia dedicar-hi una bona estona per saber ben bé de què t'estaven parlant, i a mig agost en plena temporada de màxima feina a l'horta el temps no és ben bé una cosa que sobri. El Departament d'Agricultura (diguem-ho així per abreujar i perquè darrerament hi ha el costum d'anar canviant el nom a cada legislatura) ja dona per assumit que aquests ajuts els tramitarà una entitat col·laboradora i que els pagesos no ens hem d'amoïnar per la paperassa. Així que després de pagar prop de mil euros per la tramitació de l'ajut, hem estat esperant més de dos anys fins que, aquesta mateixa setmana, ens han comunicat que se'ns ha denegat per falta de pressupost. No només a nosaltres, evidentment, sinó a 666 pagesos més! Però... quants pagesos quedem??? Sembla cosa del diable. Han trigat més de dos anys en adonar-se que el pressupost no era prou per satisfer totes les demandes. I amb quines penques ho diuen ara, amb una notificació genèrica i sense especificar cap altra raó que la seva falta de previsió, per no dir incompetència? A més, ho han fet amb un text que acaba amb un "Atentament," sense cap responsable amb prou decència per a afegir-hi la seva signatura. Ja ens agradaria saber realment on han anat a parar aquests diners. És bastant improbable que sigui a mans de petits productors. El més plausible és, com sempre, que hagin anat a grans empreses per a la compra de sofisticats i costosos equips. Des de tot arreu se segueixen adobant les desigualtats i els desequilibris. Així de bonic estem deixant el món.

Ara, entrem al segon desfog de l'escrit. La modernització del regadiu de la comunitat de regants de la presa de Colomers. Tot i no formar-ne part, aquestes obres travessen els nostres camps. Aquest tipus de projectes, segons se'ns va informar directament des del Ministerio de agricultura, es fan des d'un despatx (en aquest cas situat a Saragossa) i sovint sense comptar amb la gent del territori. Sabíem, perquè tot circulant per les carreteres veïnes les obres són evidents, que s'estava soterrant la canonada que substituirà els regs existents que travessen els camps fins arribar al mar. Sospitàvem que potser podrien passar pels nostres camps. Però no ha estat fins fa unes setmanes que se'ns va convocar a l'ajuntament per tal de presentar una documentació per a poder fer efectiva la indemnització conseqüència de l'expropiació forçosa d'una part de la nostra finca. Sense més explicacions. Sense cap opció a res més que a poder demanar més diners per l'expropiació, prèvia justificació, si la quantitat prevista no ens semblava suficient. Fantàstic! A banda de les obres, que obligaran a tallar uns quants arbres de més de 20 anys, malmetran irreversiblement una part del nostre camp de pomeres, obligaran a refer una part del sistema de reg automàtic que acabem d'implantar i deixaran un impacte important sobre la superfície afectada (1400 metres quadrats), ens quedarà per la posteritat un espai enmig d'una feixa amb un punt de distribució (vàlvula de secció), atenció, a la qual la comunitat podrà accedir quan ho cregui convenient i on actualment no podrem connectar-nos en cas que tinguem necessitat d'aigua pels nostres conreus. Tot plegat molt ben pensat i escoltant la veu de tots els afectats. Sort que vivim en una societat democràticament avançada!

Apa, a gaudir de les engrunes que el pa és pels de sempre.

Bona setmana, salut i bons aliments.

Enric i Mireia
Pau, Llibertat i República
#ViscaLaTerraViva

Començar a creure'ns-ho

Bon dia a tothom!!

El dia d'ahir, data assenyalada en els nostres calendaris, va passar com s'esperava: amb les ofrenes florals a diferents punts del país, acompanyades o no de paraules molt plenes i amb l'himne que recorda la gesta que varen fer uns segadors davant la injustícia que estaven rebent per part de l'opressor d'aquell moment. 
Ara, encara que molts no ho vulguin veure, la figura poderosa que exerceix el poder encara és el mateix; bé, abans era el besavi, ara el besnet.
Sovint volem pensar amb el vincle o arrel indivisible que ens uneix amb els que un dia van aixecar les falçs, ajudant-nos a continuar sent la pedreta que molesta les grans indústries i la política demagògica.

No entrarem en tots els aspectes que representen la identitat i la cultura del nostre poble, perquè si no se'ns faran quarts de quinze. Així i tot, com ja és normal en els nostres pregons, recordarem de la importància de la feina de recerca, conscienciació i visibilització que duen a terme moltíssimes persones per seguir mantenint els espais rurals, forestals i el medi ambient. Ja que un país sense un món rural madur i fort, mai podrà consolidar-se com independent.
Com deia un dels nostres herois d'infància, el Capità Enciam: "Els petits canvis són poderosos".

Tot i poder-ho semblar, portem una ratllada a sobre de tres parells de pebrots. No perquè ens hagin expropiat de la nit al dia una part de la finca per passar una canonada per a la comunitat de regants de la qual no en formem part, si no perquè tenim el magatzem ple de síndria ratllada. Aquesta deliciosa fruita ens ha estat calmant la set tot l'estiu. Ara la seva cosina que llueix un estampat tigrat i d'interior més rosa, vol que no us oblideu de l'estiu que heu passat, que malgrat l'inici de la rutina, encara us pot fer traslladar-vos-hi. 

Salut i bons aliments!

Albert i Laia

#ViscaLaTerraViva
---------------------------------------------------------------------------------
Per fer la vostra comanda, seguiu el següent enllaç
Parc Agroecològic de l'Empordà - Botiga

Avui, bitxos

Bon dia!

Finalment ja podrem gaudir tots plegats dels porros. Enguany el conreu d'aquest bulb (el que mengem són les seves fulles, un xic carnoses) ens ha portat molts mals de cap. La primera plantada que vam fer, a primers de març, la vam haver de trinxar tota. Vam ser incapaços, malgrat els esforços, de reduir la població del viró del porro. L'Acrolepiopsis assectella és un lepidòpter difícil de controlar. L'arna posa els ous ben bé a l'ull de la planta i quan surten les larves devoren les fulles centrals, impedint que la planta pugui créixer. Quan l'atac és intens, com va ser aquesta primavera, en comptes de desenvolupar-se, la planta es va consumint. Molt probablement la larva ens va arribar amb el planter i com les plantes eren molt petites, el bitxo ho va tenir bastant fàcil per fondre's tota la plantada. La segona plantada es va fer al maig i també ha tingut problemes bastant greus amb el punyeter viró. Com que la temperatura ja era més adient, el creixement de la planta, amb el nostre ajut, ha estat capaç de superar el que es menjava la larva. Ara potser encara queda algun cuc, però en general podem dir que "la plaga està controlada". Com a conseqüència ja podrem gaudir de la porrada, precedent occità de la més estesa vichysoisse (podeu trobar-ne la recepta al llibre La cuina del país dels Càtars, de Jaume Fàbrega). O, properament i entre d'altres plats, podeu començar a preparar els brous indispensables per entrar en calor els dies més freds.

Viró menjant-se la fulla del porro

Aquesta setmana també hem incorporat al catàleg els primers ravenets. L'estiu és massa dur per aquestes arrels. Un altre bitxo s'encarrega que conrear-los quan fa calor sigui una missió gairebé impossible. En aquest cas l'individu és el puçot o saltironet (Phyllotreta nemorum). Aquest coleòpter saltimbanqui té delit per tota la família de les crucíferes, des de les cols al ravenets, passant per la ruca, tot i que també li agraden les alberginieres. Tenim una eina prou eficient per controlar-los, l'Spinosad. Es tracta d'un insecticida d'origen natural obtingut de la fermentació d'un bacteri. El problema és que aquest no afecta tots els estats larvaris de l'insecte i per a un bon control sovint cal repetir el tractament vàries vegades.

D'altra banda ja hem fet les primeres plantades i sembres d'espinac. Aquest, juntament amb la família de les cols, l'api i altres espècies que prefereixen la fresca, van canviant la fisonomia de les nostres feixes. Al camp, el canvi de temporada sempre arriba abans que als plats.

Molt bona setmana, salut i bons aliments.

Enric i Mireia
Pau, Llibertat i República
#ViscaLaTerraViva

Grops de final d'estiu

Bon dia a tothom!

Un any més, gairebé a les acaballes d'un agost bastant peculiar pel que fa a les condicions meteorològiques, ens aproximem a la cloenda de la nostra botiga dels dissabtes. Aquest darrer cap de setmana serà el punt final de la temporada. Tot i poder seguir gaudint de la nostra paradeta a la finca tots els dimecres de l'any, ara passarà a ser amb l'horari d'hivern: de 16:00 a 19:00h.

Així llueix la botiga. Us animeu a visitar-nos?

Trobareu una gran varietat de productes ecològics!

Les petites dosis d'aigua inesperades que hem anat rebent, juntament amb aquesta petita rebaixada de les temperatures, ens ha tornat a omplir l'agenda de feines amb la paraula: desherbar. Justament ahir dijous, mentre dúiem a terme el desherbat "tàctil" de les futures pastanagues, vam patir un desagradable déjà-vu. Potser molts no us enrecordareu a hores d'ara, però l'any passat vam patir un gran atac per part d'una eruga dormilega (Agrotis sp.) que va devorar gran part de la nostra sembrada d'hivern. Enguany també ha fet acte de presència, però la sort ha fet que la poguéssim detectar molt més aviat i amb menys baixes "carrotils" gràcies a la seva predilecció per el ravenet i la ravenissa (Diplotaxis erucoides), víctimes indiscriminades de la seva fam voraç.

Una de les novetats d'aquesta temporada ha estat l'aparició de l'Okra (també anomenada Lady Finguer o Quimbambó). Aquesta verdura tan exòtica ha conquistat per sorpresa a més d'una llar de forma inesperada. El buit de la mongeta tendra que cada cop deixa més clar que no és un cultiu que aguanti la calor, l'ha aprofitat l'okra per anar-se agafant un lloc entre els nostres cultius. Podeu buscar tota la informació que vulgueu relacionada amb aquesta verdura, i si us animeu a comprar-la, ja us farem cinc cèntims de les mil maneres que hi ha de menjar-se-la.

Okra saltejada a la paella

Molts ja haureu acabat vacances, altres tot just us queden quatre dies comptats, i la part restant ja deu estar frisant que comenci l'escola, o si més no, el ritme més estable que proporciona la rutina. Amb això us volem recordar que encara teniu l'oferta de la caixa de tomàquet bombeta per si us voleu animar a fer salsa casolana per a quan vinguin els mesos d'escassetat de tomàquets. Veient que els ànims estan encara en alt, hem afegit dues ofertes més: Caixa de ceba blanca i Caixa de patata de 2a. Aquestes oportunitats provocaran que tot el veïnat en vagi ple, ja que només es parlarà de l'increïble olor que surt de casa vostra. La nostra ceba blanca, endolcirà qualsevol sofregit o plat que vulgueu improvisar, per l'altra banda la patata de segona pot ser tant Àgria com Rudolph, i que no us enganyi el seu nom, la forma no altera per res el seu bon gust. Vinga doncs, gas els fogons.

Salut i bons aliments!

Albert i Laia

#ViscaLaTerraViva
---------------------------------------------------------------------------------
Per fer la vostra comanda, seguiu el següent enllaç
Parc Agroecològic de l'Empordà - Botiga

De síndries no tant dolces

Bon dia!

Avui sortirem una mica del que us tenim habituades i aixecarem la mirada per anar més enllà de nosaltres mateixes. 

Les més observadores us haureu adonat que des de fa un parell de setmanes pengem als nostres punts de venda un cartell que visualitza el nostre rotund posicionament en contra del genocidi que s'està duent a Palestina, des del 8 d'octubre del 2023 per part de l'Estat d'Israel. L'atac indiscriminat contra la seva població i infraestructures bàsiques i la consegüent vulneració d'una llarga llista de drets humans fan que no hi hagi forma moral de mantenir-nos-en equidistants. 

En aquest sentit, ahir les integrants de l'equip del Parc ens vàrem trobar fora del nostre petit/gran i privilegiat ecosistema per assistir plegades a la projecció del documental (i posterior debat amb el director) "Ambulance" de Mohamed Jabaly. Esdeveniment organitzat per Celrà per Palestina, So de Pau i l'Ajuntament de Garrigoles on de bon grat vam contribuir a dur un bon grapat d'una de les fruites estrella que produïm i que s'ha convertit, pels colors iguals als de la bandera i per ser un cultiu fruiter tradicional a Palestina, en un dels símbols de lluita del conflicte: la síndria.

Per si voleu saber-ne més, el director narra en primera persona l'últim setge de Gaza durant l'estiu del 2014. Ell, un jove de la ciutat, s'uneix a la tripulació d'una ambulància quan el conflicte bèl·lic s'aproxima, "buscant el seu lloc en una ciutat sota lloc, on no sembla que hi hagi un futur previsible".

Malauradament, 11 anys més tard podem dir que la situació no ha anat a millor. 

En aquesta línia, i des de la nostra visió com a pageses agroecològiques en defensa de la sobirania alimentària dels territoris, voldríem destacar concretament un dels atacs que Israel va dur a terme fa 20 dies i escaig, on equips militars varen arrasar amb la Unitat de Multiplicació de Llavors del Banc de Llavors de Hebrón, situat al sud de Cisjordania. Per llegir la notícia completa feu clic aquí . 

Atacar un banc de llavors i fer-lo desaparèixer és atemptar directament contra la identitat d'un territori, contra el coneixement transgeneracional acumulat al llarg dels anys sobre aquell cultiu i sobretot significa abocar a la pagesia i a la població en general a no poder produir ni abastir-se d'una alimentació digna, i, per tant, a la fam.

Mentre ens convertim en ninots de cera esperant que la Comunitat Internacional faci alguna cosa al respecte, milers d'organitzacions i associacions arreu s'estan organitzant i estan treballant per dur el conflicte més enllà del territori on està succeint. Sabem que en l'actualitat hi ha molts més conflictes armats i guerres per tot el món, però la de Gaza és una guerra de guerres on l'altaveu per fer-ne crida a la mobilització de la resta de la societat és realment gran i cal aprofitar-ho per denunciar-ho i fer-ne pressió des de la base. 

És per això que des d'aquest petit i humil espai volem encoratjar-vos a què us apropeu a associacions com So de Pau, BDS Girona, entre d'altres i us informeu, participeu, oferiu la vostra col·laboració o ajuda per minsa que us pugui semblar, perquè nosaltres sí que podem fer-ho i no parlem necessàriament d'ajuda econòmica, ja que ens arriben veus que no és això el que cal. Per exemple, des del Parc, una de les accions que programarem serà la de reproduir unes llavors de carbassa tradicional palestina que ens arriben de la mà d'un grup de persones que n'estan intentant recuperar abans no les destrueixin totes. Amb aquest gest volem produir-la l'any vinent per tal de conservar-la i custodiar-la amb la finalitat que en algun moment, en què l'escenari sigui més dolç, poder-les retornar al territori on pertanyen.

Pd: aquest dilluns amb motiu de la Festa Major de Torroella de Montgrí estarem ubicades al Passeig Vicenç Bou amb el Carrer de Migjorn. Us hi esperem.

Salut i molta síndria!

Riu
---------------------------------------------------------------------------------
Per fer la vostra comanda, seguiu el següent enllaç
Parc Agroecològic de l'Empordà - Botiga

Fet d'una altra pasta

Bon dia a tothom!! 

Aquesta curta, però intensa setmana d'agost és el punt d'inflexió per a molts de nosaltres que aguantem aquestes horribles temperatures mentre fem la temporada d'estiu. Tot i tenir el cos en plena activitat estiuenca, el nostre cap ja va organitzant on col·locar les diferents plantades de tardor. Degut el pont, vam rebre dimarts de carretada de planter de cultius que gaudireu per a quan la calor sigui, si més no, portable. No dubteu ni un moment, aquest dissabte romandrem oberts. No voldríem deixar-vos sense subministraments amb tants dies al davant.

Sense voler avançar esdeveniments i tornant a la nostra realitat, l'activitat d'aquest agost està doblant el "tranquil" juliol que ja hem passat. Sense cap pronòstic, tornem a tenir mongeta tendra. No ho volem dir massa alt, ja que només ella sap totes les penúries que ha passat per poder arribar a generar aquestes tendríssimes baines.
Com a novetat, ahir mateix vam incorporar el blat de moro dolç a la nostra llista de collites. Pel que fa a  la resta de cultius, es veu que volen continuar fent front a aquesta imponent temperatura amb el mateix nivell que ens tenen acostumats. Òbviament, nostres ja tenim clar com volem fer passar la set: a talls de xíndria o meló i amb gots de gaspatxo.

Avui ens agradaria parlar-vos d'aquella generació batejada amb el nom de "boomers", pels que fa quatre dies que toquem terra com nosaltres. El ventall d'edats que abraça és molt ampli, fet que agrupa una diversitat laboral i de sectors que ja ens agradaria a les altres generacions poder tenir. Bressol dels primers joves autònoms, són éssers tan peculiars com el reguitzell infinit de categories on Hisenda els pot classificar. La principal o major característica comuna és la professionalitat i el fet de saber-se espavilar perquè ningú els va regalar res.
Fent un salt en l'actualitat més contemporània, una parella de joves inconscients, però somiadors, van poder tenir la sort de trobar un d'aquests erudits que es dedicava a treballar el camp. Sense encara ser del tot conscients de la troballa que havien fet, encisats per l'entorn, van començar a seguir-lo tot escoltant totes i cadascuna de les facetes que podia ensenyar-los aquell home. Ferm defensor de la idea de no deixar mai d'aprendre, la seixantena (més u) d'anys batallats al camp semblen ser que no li han minvat l'energia per continuar omplint de saviesa el seu sarró.

Esperem que per molts més anys puguem continuar nodrint-nos amb el teu coneixement, tan sobre o a baix del tractor. Només en portem quatre, però per molts més estius a prop teu company.

Salut i bons aliments!

Albert i Laia

#ViscaLaTerraViva

---------------------------------------------------------------------------------

Per fer la vostra comanda, seguiu el següent enllaç

Parc Agroecològic de l'Empordà - Botiga