No hi veiem de cap ull

Bon dia a tothom,

Els plugims espontanis i la variabilitat del clima d'aquesta última setmana ens ha obligat a dedicar temps a aspectes desvinculats a camp. En el nostre dia a dia, la major part de les hores les dediquem a treballar la terra, trasplantar i sembrar, collir, etc. però a pagès, hi ha moltes més tasques que d'un bon principi poden no semblar rellevants, tot i que s'ha de buscar el temps per tal de gestionar-les. Així doncs, aquesta setmana hem tret a lluir els nostres dots de lampista i sobretot de fusters. 
Els tomacons que vàrem recol·lectar, reposen en les seves caixes dins el magatzem, però, si volem que ens aguantin fins ben entrat febrer, ja que la collita d'aquest any així ho suggereix, els hem de mantenir tots en bon estat. Això implica tenir-los ben a cobert de possibles animalons afamats que busquin alguna mossegada dolça. És per aquesta raó que ens hem posat mans a l'obra i hem començat a construir un armari ben ventilat, però aïllat per tal que les tomates de xucar estiguin ben segures. Si tot surt bé, podrem donar-li moltes més utilitats al futur armari.

El cap de setmana es presenta intens, sent el dissabte un dia amb moltes activitats diverses. Per una banda, les nostres companyes de La Kosturica celebren els 25 anys i obren les portes de casa seva a Canovelles per tal de mostrar el seu meravellós projecte, i aprofitant tot l'enrenou, el diumenge es durà a terme l'Assemblea extraordinària anual de l'Associació de les Productores Agroecològiques de Catalunya (APACAT), amb qui treballem per donar visibilitat i força a un model agroecològic, defensant la producció respectuosa amb el medi i les persones arreu del territori. Busquem també la implicació de les consumidores per tal de fer arribar les novetats en les actuacions dutes a terme i amb la idea de fer-vos conscients de la realitat de la pagesia professional agroecològica. En cas que us interessi fer-vos sòcies col·laboradores, ho podeu fer a través del web. 

Per altra banda, dissabte també se celebra la 10a Jornada Gastronòmica de les plantes oblidades que promou Eixarcolant. A Igualada, trobareu una gran varietat de tallers, tastets, xerrades i inclús sortides etnobotàniques a les quals participar, alhora que podreu passejar per la fira on trobareu diferents estants, a quin més interessant que l'anterior. Les nostres companyes d'Escabetxart també muntaran el seu estant i participaran en una xerrada en la qual mostraran com elaborar el xampanyet de fonoll. 

Així doncs, nosaltres com no ens en volem perdre ni una, anem a preparar-nos l'agenda per tal d'arribar a tot.

Salut, energia i bons aliments!

Albert i Laia

#ViscaLaTerraViva
---------------------------------------------------------------------------------
Per fer la vostra comanda, seguiu el següent enllaç
Parc Agroecològic de l'Empordà - Botiga

Desofegant-nos

 

 Bon dia!

Avui utilitzarem aquest nostre altaveu que per desfogar-nos una mica de com ens estan afectant els famosos fons Next Generation. No a nivell comunitari, que també té tela però que sobrepassa la nostra intenció (com a exemple, els macro-projectes energètics), sinó com a petits productors agraris. 

D'una banda amb un ajut que mai no ha arribat. Va ser l'estiu del 2023 quan se'ns va ferir de mort el tractor amb què treballàvem els camps. Les opcions eren comprar-ne un de nou o bé trobar alguna cosa de segona mà. La segona opció és la que acostumem a prendre. En les nostres decisions sempre tenim l'impacte del malbaratament de recursos. Davant la urgència del moment, mal aconsellats i no sent capaços de trobar una ocasió adient, vam optar per contemplar la compra d'un tractor econòmic, però nou. El fet que casualment acabessin de sortir uns ajuts on encabir aquesta compra, ens va empènyer a prendre la decisió. Els ajuts esmentats s'emmarcaven, cito textualment, en el Pla d'impuls de la sostenibilitat i competitivitat de l'agricultura i la ramaderia (III) en el marc del Pla de recuperació, transformació i resiliència. Concretament en el Programa de suport per a l'aplicació d'agricultura de precisió i tecnologies 4.0 en el sector agrícola i ramader (secció 4a del capítol II). Calia dedicar-hi una bona estona per saber ben bé de què t'estaven parlant, i a mig agost en plena temporada de màxima feina a l'horta el temps no és ben bé una cosa que sobri. El Departament d'Agricultura (diguem-ho així per abreujar i perquè darrerament hi ha el costum d'anar canviant el nom a cada legislatura) ja dona per assumit que aquests ajuts els tramitarà una entitat col·laboradora i que els pagesos no ens hem d'amoïnar per la paperassa. Així que després de pagar prop de mil euros per la tramitació de l'ajut, hem estat esperant més de dos anys fins que, aquesta mateixa setmana, ens han comunicat que se'ns ha denegat per falta de pressupost. No només a nosaltres, evidentment, sinó a 666 pagesos més! Però... quants pagesos quedem??? Sembla cosa del diable. Han trigat més de dos anys en adonar-se que el pressupost no era prou per satisfer totes les demandes. I amb quines penques ho diuen ara, amb una notificació genèrica i sense especificar cap altra raó que la seva falta de previsió, per no dir incompetència? A més, ho han fet amb un text que acaba amb un "Atentament," sense cap responsable amb prou decència per a afegir-hi la seva signatura. Ja ens agradaria saber realment on han anat a parar aquests diners. És bastant improbable que sigui a mans de petits productors. El més plausible és, com sempre, que hagin anat a grans empreses per a la compra de sofisticats i costosos equips. Des de tot arreu se segueixen adobant les desigualtats i els desequilibris. Així de bonic estem deixant el món.

Ara, entrem al segon desfog de l'escrit. La modernització del regadiu de la comunitat de regants de la presa de Colomers. Tot i no formar-ne part, aquestes obres travessen els nostres camps. Aquest tipus de projectes, segons se'ns va informar directament des del Ministerio de agricultura, es fan des d'un despatx (en aquest cas situat a Saragossa) i sovint sense comptar amb la gent del territori. Sabíem, perquè tot circulant per les carreteres veïnes les obres són evidents, que s'estava soterrant la canonada que substituirà els regs existents que travessen els camps fins arribar al mar. Sospitàvem que potser podrien passar pels nostres camps. Però no ha estat fins fa unes setmanes que se'ns va convocar a l'ajuntament per tal de presentar una documentació per a poder fer efectiva la indemnització conseqüència de l'expropiació forçosa d'una part de la nostra finca. Sense més explicacions. Sense cap opció a res més que a poder demanar més diners per l'expropiació, prèvia justificació, si la quantitat prevista no ens semblava suficient. Fantàstic! A banda de les obres, que obligaran a tallar uns quants arbres de més de 20 anys, malmetran irreversiblement una part del nostre camp de pomeres, obligaran a refer una part del sistema de reg automàtic que acabem d'implantar i deixaran un impacte important sobre la superfície afectada (1400 metres quadrats), ens quedarà per la posteritat un espai enmig d'una feixa amb un punt de distribució (vàlvula de secció), atenció, a la qual la comunitat podrà accedir quan ho cregui convenient i on actualment no podrem connectar-nos en cas que tinguem necessitat d'aigua pels nostres conreus. Tot plegat molt ben pensat i escoltant la veu de tots els afectats. Sort que vivim en una societat democràticament avançada!

Apa, a gaudir de les engrunes que el pa és pels de sempre.

Bona setmana, salut i bons aliments.

Enric i Mireia
Pau, Llibertat i República
#ViscaLaTerraViva

Començar a creure'ns-ho

Bon dia a tothom!!

El dia d'ahir, data assenyalada en els nostres calendaris, va passar com s'esperava: amb les ofrenes florals a diferents punts del país, acompanyades o no de paraules molt plenes i amb l'himne que recorda la gesta que varen fer uns segadors davant la injustícia que estaven rebent per part de l'opressor d'aquell moment. 
Ara, encara que molts no ho vulguin veure, la figura poderosa que exerceix el poder encara és el mateix; bé, abans era el besavi, ara el besnet.
Sovint volem pensar amb el vincle o arrel indivisible que ens uneix amb els que un dia van aixecar les falçs, ajudant-nos a continuar sent la pedreta que molesta les grans indústries i la política demagògica.

No entrarem en tots els aspectes que representen la identitat i la cultura del nostre poble, perquè si no se'ns faran quarts de quinze. Així i tot, com ja és normal en els nostres pregons, recordarem de la importància de la feina de recerca, conscienciació i visibilització que duen a terme moltíssimes persones per seguir mantenint els espais rurals, forestals i el medi ambient. Ja que un país sense un món rural madur i fort, mai podrà consolidar-se com independent.
Com deia un dels nostres herois d'infància, el Capità Enciam: "Els petits canvis són poderosos".

Tot i poder-ho semblar, portem una ratllada a sobre de tres parells de pebrots. No perquè ens hagin expropiat de la nit al dia una part de la finca per passar una canonada per a la comunitat de regants de la qual no en formem part, si no perquè tenim el magatzem ple de síndria ratllada. Aquesta deliciosa fruita ens ha estat calmant la set tot l'estiu. Ara la seva cosina que llueix un estampat tigrat i d'interior més rosa, vol que no us oblideu de l'estiu que heu passat, que malgrat l'inici de la rutina, encara us pot fer traslladar-vos-hi. 

Salut i bons aliments!

Albert i Laia

#ViscaLaTerraViva
---------------------------------------------------------------------------------
Per fer la vostra comanda, seguiu el següent enllaç
Parc Agroecològic de l'Empordà - Botiga

Avui, bitxos

Bon dia!

Finalment ja podrem gaudir tots plegats dels porros. Enguany el conreu d'aquest bulb (el que mengem són les seves fulles, un xic carnoses) ens ha portat molts mals de cap. La primera plantada que vam fer, a primers de març, la vam haver de trinxar tota. Vam ser incapaços, malgrat els esforços, de reduir la població del viró del porro. L'Acrolepiopsis assectella és un lepidòpter difícil de controlar. L'arna posa els ous ben bé a l'ull de la planta i quan surten les larves devoren les fulles centrals, impedint que la planta pugui créixer. Quan l'atac és intens, com va ser aquesta primavera, en comptes de desenvolupar-se, la planta es va consumint. Molt probablement la larva ens va arribar amb el planter i com les plantes eren molt petites, el bitxo ho va tenir bastant fàcil per fondre's tota la plantada. La segona plantada es va fer al maig i també ha tingut problemes bastant greus amb el punyeter viró. Com que la temperatura ja era més adient, el creixement de la planta, amb el nostre ajut, ha estat capaç de superar el que es menjava la larva. Ara potser encara queda algun cuc, però en general podem dir que "la plaga està controlada". Com a conseqüència ja podrem gaudir de la porrada, precedent occità de la més estesa vichysoisse (podeu trobar-ne la recepta al llibre La cuina del país dels Càtars, de Jaume Fàbrega). O, properament i entre d'altres plats, podeu començar a preparar els brous indispensables per entrar en calor els dies més freds.

Viró menjant-se la fulla del porro

Aquesta setmana també hem incorporat al catàleg els primers ravenets. L'estiu és massa dur per aquestes arrels. Un altre bitxo s'encarrega que conrear-los quan fa calor sigui una missió gairebé impossible. En aquest cas l'individu és el puçot o saltironet (Phyllotreta nemorum). Aquest coleòpter saltimbanqui té delit per tota la família de les crucíferes, des de les cols al ravenets, passant per la ruca, tot i que també li agraden les alberginieres. Tenim una eina prou eficient per controlar-los, l'Spinosad. Es tracta d'un insecticida d'origen natural obtingut de la fermentació d'un bacteri. El problema és que aquest no afecta tots els estats larvaris de l'insecte i per a un bon control sovint cal repetir el tractament vàries vegades.

D'altra banda ja hem fet les primeres plantades i sembres d'espinac. Aquest, juntament amb la família de les cols, l'api i altres espècies que prefereixen la fresca, van canviant la fisonomia de les nostres feixes. Al camp, el canvi de temporada sempre arriba abans que als plats.

Molt bona setmana, salut i bons aliments.

Enric i Mireia
Pau, Llibertat i República
#ViscaLaTerraViva