Bon dia a tothom!!
Avui ens hem llevat amb la lleugera melodia de les gotes caient. Segons sembla, Sant Pere ens vol recordar que és ell qui té el control del pas de l'aigua.
Tot i haver costat, al Parc comencem a notar com els cultius d'hivern agraeixen aquesta subtil baixada de les temperatures. Com ja vam explicar la setmana passada, la gran influència de plagues, acompanyats dels primers ruixats de la temporada, que van caure descontroladament, han fet minvar el nombre d'algunes de les plantades que teníem llestes per les següents setmanes. La sort és que cada dia que passa podem anar oferint noves plantades i productes que ens il·lusionarà a tots de tornar a trobar després d'un any.
Normalment, la tardor no només és sinònim de plantades o sembres, sinó també de grans collites: ja hem finalitzat la collita de blat de moro per alimentar les nostres gallines. Encara haurem d'esperar uns dies per poder-lo desgranar, aquest preuat gra, molt apreciat per les nostres "nenes", ens ajudarà a passar l'hivern, esperant així, que no es noti la baixada de posta d'ous, molt típic en aquestes dates.
Per altra banda, d'aquí poc si afegirà la collita de la carbassa i el cacauet. La feixa destinada a aquesta cucurbitàcia tan apreciada en temps de fred fa goig només de veure-la. Ara només queda saber com ens les empescarem per emmagatzemar-les totes. El misteri de què trobarem sota les mates de cacauet, només les criatures subterrànies ho saben.
Enguany la paraula que millor podria definir les collites de patates i de moniato és: Drama. Com recordareu, o com heu pogut veure a mercat, la collita de patates del passat estiu va ser bastant nefasta. Davant de l'imminent desastre que vam intuir setmanes abans de la collita de l'apreciat tubercle vam optar fer una bona plantada de moniato per tal de poder compensar la buidor dels nostres estómacs amb grans dosis de patata dolça. La decisió estava presa, i semblava que havíem encertat, ja que les mates lluïen un vigor desmesurat. Doncs amics, tot s'ha quedat en allò que vèiem, perquè de moniatos n'hi ha ben pocs. L'excés d'atenció o de reg en aquest cas, i una segona plantada ja bastant entrada a l'estiu, ha provocat que la planta hagi crescut únicament de forma vegetativa, d'aquí la seva esplendorosa presència. Pel que fa a les arrels, que és el lloc on hauríem de trobar els moniatos, s'han dedicat a créixer creant una xarxa que s'estén més enllà del cavalló. La feinada és tant, i la recompensa tan minsa que la millor forma de collir els pocs moniatos que hi ha és amb l'estripadora, eina que mai havíem utilitzat amb aquesta fi.
Per sort, sempre procurem donar-nos un cop de mà dins del sector. La bona gent de Llívia ja ens han baixat les seves apreciades trumfes acabades de collir, per fer passar aquest petit melodrama. Respecte al moniato, anirem servint amb comptagotes tot el que puguem treure, combinant-ho amb el que ens serveixin.
Bona setmana,
Salut i bons aliments!
Albert i Laia
---------------------------------------------------------------------------------
Per fer la vostra comanda, seguiu el següent enllaç:
Parc Agroecològic de l'Empordà - Botiga
L'Agrotis
L'Àcar del bronzejat (mesura 0,1 mm)