Pomeres i torlits

L'any passat no vam collir cap poma. Quan dic cap poma, vull dir cap poma. L'anterior en vam collir a cabassos, sobretot de la vermella, la Dalinsweet. En fructicultura ecològica és més probable que succeeixin aquestes coses. Utilitzant els tractaments químics, aquells que s'hi dediquen, poden aconseguir controlar el quallat de les flors i la posterior aclarida quan convé. La temporada passada, a més de produir poca flor, la florida de les pomeres va coincidir amb dies plujosos i temps humit, la qual cosa va limitar el vol dels pol·linitzadors i, per tant, el quallat dels fruits. Enguany tot pinta molt diferent. La floració ha estat espectacular, s'ha allargat vàries setmanes i el temps, descartant alguns dies de tramuntana, ha permès a les abelles i altres pol·linitzadors moure's plàcidament de flor en flor. Fa pinta que tindrem feina per aclarir l'excés de pometes que hi haurà als arbres. Aquesta és una tasca que cal fer tan aviat com sigui possible, quan ja s'apreciï el bon quallat. Com més es trigui en fer-se, més fàcil serà que l'arbre es faci anyívol, és a dir, que es potencii l'alternança entre anys de fruita abundant i anys de poca fruita. És una feina lenta i que cal fer amb els ulls ben oberts per no perdre pistonada. Ja us avisaré quan ens hi haguem de posar per si us hi voleu apuntar. 

Ahir, canviant de tema, vam tenir una bona sorpresa quan estàvem preparant una feixa per plantar-hi cebes. Ja fa dies que de tant en tant sentim el gemec, sobretot nocturn, del torlit. Pels que no el conegueu, es tracta d'un ocell camallarga, amb el bec groc i negre i amb un plomatge blanc i marró.

Aquesta setmana n'havia vist diverses vegades un exemplar passejant-se per una de les feixes dels nostres camps. Fa anys que havíem reconegut el seu cant, però no l'havíem vist mai. Va ser fàcil identificar-lo per la seva mida -ja que és un ocell grandot- i per les seves cames. Doncs ahir al matí, mentre llaurava, vaig trobar-me un parell d'ous al bell mig del camp. Sense cap mena de protecció ni res semblant a un niu. Encara no sé com va ser que els vaig veure! De seguida vaig sospitar que eren ous de torlit. Sembla ser que aquests ocells ja ho fan, això de pondre els ous sense cap mena de niu i directament sobre el sòl. Malauradament estaven en un lloc per on hi hem de passar sovint i on era fàcil que els malmetessin o quedessin abandonats per l'excés de presència humana. Després de consultar al nostre ornitòleg de capçalera i vistes les circumstàncies, finalment vam decidir, amb poc convenciment, de posar els ous sota una de les nostres gallines que fa un parell de dies que s'ha posat lloca. Som conscients que és una situació totalment antinatural, però no vam trobar altra alternativa. Si teniu alguna proposta, serà ben rebuda. Sinó, ja us explicarem que acaba passant.

Salut i bons aliments!

Enric
Pau, Llibertat i República
#ViscaLaTerraViva
---------------------------------------------------------------------------------
Per fer la vostra comanda, seguiu el següent enllaç:
http://www.parcagroecologic.cat