dijous, 27 de juliol de 2017

La feina ens ha atrapat

No és cap novetat. No ens atrapem la feina, més aviat és ella que ens atrapa i ens avança, veloçment, sense aturador. Poques són les vegades que anem per davant, però hi ha moments de l'any que la cosa encara es fa més evident. I un, és ara mateix. Amb un munt de cultius per collir, sembres i plantades periòdiques per fer i, a més, amb els conreus de tardor que ja van trucant a la porta. 

 


Tot plegat costa un xic d'encarar, més quan, per tot arreu, es veu un munt de gent gaudint de les seves vacances. Refresca pensar que arribarà l'hivern i la natura ralentirà aquest ritme frenètic i es prendrà el respir que necessita per tornar a despertar amb força a la primavera. Aquesta necessitat és compartida amb els que treballem amb ella, i el pensament de saber que aquest cicle és inalterable, si més no l'experiència així ho confirma, és la font d'on brollen l'energia i les forces per continuar.  

Gràcies per seguir amb nosaltres.

Enric

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada