Portem dies i dies fent i refent la mateixa feina: al matí traiem les males herbes entre les fileres dels conreus, i a la tarda, gràcies als ruixadets, tornen a agafar de nou. I així cada dia fins que el sol es decideixi a fer acta de presència de debò. Fins que l'astre rei surti de l'amagatall de núvols i es desempallegui de la mandra que l'envaeix aquesta primavera. Esperem que sigui avui mateix, abans que els fongs, els cargols i llimacs es converteixin en una plaga descontrolada.
Si mireu el blog de l'any passat, veureu que aquests dies ja començàvem a collir tomates, els melons ja feien una bona mida i feia dies que collíem albercocs. Enguany les nostres tomates són ben verdes, les meloneres tot just comencen a florir i els albercocs tenen encara per uns quants dies. I això són només alguns exemples.
No sé si som nosaltres que fem parar boja la natura o és ella que ens farà parar bojos a nosaltres!
Però tot arribarà! (esperem ...) I ja diuen que val més tard que mai. Només que ens sap greu no poder oferir-vos més productes que els que tenim. Amb aquest temps la maduixa i la cirera ecològiques han patit molt amb la mosca (concretament amb la Suzuqui) i, a més, la cirera també amb l'esberlament de la fruita.
Vaja, que la paciència és una virtut que també hem de conrear.
Que tingueu una bona setmana!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada