Últimes cistelles de l'any! Però no pas els mercats..

Bon dia a tothom,

Avui us escrivim ben esgotats després de moltes hores dedicades a un cultiu que dona un dels fruits que més us agrada: la maduixa. Aquesta magnífica història comença cap a octubre - ara ja fa dos mesos ben bons - quan vam dedicar-nos a collir tots els “fillols” de les nostres maduixeres per tal de fer-los créixer en safata i replantar-los en una altra feixa. Això ho hem fet perquè és la varietat que més ens agrada i no volem perdre-la, d’aquesta manera mantenim la nostra pròpia maduixa que fa més de 5 anys que produïm.  
L'any passat aquesta tasca es va veure interrompuda per culpa de les pluges i això va fer que decidíssim no fer una nova plantada de la nostra varietat i comprar planter de la varietat Garriguella amb la que vam dur a terme l’experiment del compost com ja vam explicar-vos a l'entrada del blog de la primavera passada. Aquest any ho hem pogut fer abans d'anar-nos-en de vacances, ja que aquesta sequera hivernal ens està permetent fer tota aquesta feina.

Els últims anys hem tingut una càrrega forta de la mosca d'ala tacada (Drosophila Suzukii), que ens estava escurçant la temporada de collita, així com minvant la qualitat del producte. Per tal d’intentar despistar la mosca, hem reubicat les nostres maduixeres fent-les entrar a les rotacions que any rere any fem amb els nostres cultius. A més a més, una de les activitats que més feina ens portava era el desherbat, tot i tenir una malla antiherba gruixuda i fosca, espècies com la corretjola (Convolvulus arvensis L.) semblava que no tinguessin aturador per molt que les intentéssim arrencar d’arrel. 

És per això que provem d’innovar! (o morir en l’intent) utilitzant biofilm i mànega gota a gota de tal manera que a partir d’enguany el cultiu de la maduixera passarà a ser anual en comptes de bi- o tri-anual com ha estat el cas fins a l’actualitat. Si ens equivoquem… com diuen els avis, rectificarem que és de savis. 

La F5, amb les maduixeres i les carxoferes

Aquest matí donarem un cop d’ull a la nostra escarola de fulla ampla, les xicoines, per veure si us en podem servir alguna abans de vacances - Primer recordatori!. Pels fans de les xatonades no patiu que tornant del nostre descans d’hivern les tindreu a punt ben segur! 

De sorpreses al Parc n’anem ben servits, i la més sonada d’aquesta setmana ha sigut quan ens ha arribat una trucada d’un dia per l’altre per dir-nos que volen venir de rtve per fer-nos un petit reportatge pel programa “Aquí la terra”. No us imagineu un 30 minuts, però quan surti a la llum ja us avisarem perquè pugueu gaudir i riure amb nosaltres de com de mal actors arribem a ser. La nostra naturalitat pagesa es fa difícil de contenir davant els focus i les càmeres. 

Per anar encarant la recta final, volem reiterar i recordar que aquesta setmana seran les últimes cistelles de l’any. Per consegüent, última botiga. Els últims mercats tant de Palamós com de Torroella els farem dissabte 20 i dilluns 22. Però no patiu que tenim una novetat que torna per endolcir-vos l’enyorança mentre nosaltres agafem forces per encarar la temporada 2026. Aquesta setmana trobareu al catàleg la figa seca de la Cooperativa Agroecològica de Muntanya de Jarandilla de la Vera.

Bona setmana, salut i bons aliments!

Albert, Riu i Laia
#ViscaLaTerraViva
---------------------------------------------------------------------------------
Per fer la vostra comanda, seguiu el següent enllaç
Parc Agroecològic de l'Empordà - Botiga

Ompliu el rebost, si en teniu...

 Bon dia!

L'evolució tecnològica, la pèrdua dels coneixements ancestrals i la concentració urbana ha convertit un espai vital per la supervivència, que era indispensable en els habitatges de l'edat mitjana, en un reducte minimalista dins un armari al segle XXI. El rebost ple de conserves casolanes, oli, gra, fruits secs, mel, vi, embotits i tot tipus de vianda avui dia està a l'abast d'uns quants privilegiats i també d'aquells que considerem l'alimentació com un pilar bàsic de les nostres vides.

Al neolític ja s'utilitzaven sitges (fetes fent un forat al terra) i cabanes alçades, segons convingués, per emmagatzemar els aliments que no eren peribles. En la nostra civilització, els ibers van millorar aquelles sitges primitives segellant-les amb argila o calç i van introduir les àmfores, els càntirs i altres recipients ceràmics per a conservar oli, vi, salmorres i tot tipus de grans. A més aquests espais es van col·lectivitzar. Més tard, a les vil·les romanes, es diversifiquen i s'organitzen aquests receptacles alimentaris. La cella penaria o promtuorium estava dividit en vàries estances amb diferents condicions adaptada als tipus d'aliment a conservar,  la cella vinaria (el celler) on s'hi guardava el vi, i el penus, que podem considerar com l'autèntic predecessor del rebost i que era un espai a tocar de la cuina, relativament fresc, ventilat i a les fosques.

Als rebost de l'edat mitjana es podien trobar aliments adobats amb sal (salaons), assecats, fumats, conserves en oli i/o vinagre, sacs de tot tipus de cereals, llegums en gerres de terrissa, mel, grana seca, vi ...  Als segles posteriors evolucionen els recipients, la concepció d'aquests espais i la seva organització. En arribar al segle XIX, la industrialització i el ferrocarril afavoreixen una sèrie de canvis en la manera d'alimentar-se: l'abaratiment del sucre (que passa a utilitzar-se àmpliament en les conserves), l'aparició dels pots hermètics, l'arribada massiva de productes colonials (com ara el cafè, el cacau o els condiments exòtics) i el refinament de les farines de cereal. Però un dels canvis més radicals el protagonitza la introducció de la nevera a les llars entre els anys 1930 i 1950. Aquesta aparició fa que el rebost es redueixi considerablement, tot i que a moltes cases i pisos encara ocupen un espai prou ampli les conserves casolanes, els embotits, les farines, l'oli i els llegums. La debacle s'accentua amb la proliferació dels supermercats durant la segona meitat del segle XX. La cultura de la conserva casolana decau considerablement i s'imposa l'armari-rebost, de dimensions substancialment inferiors al rebost tradicional i amb condicions ambientals que no permeten la conservació prolongada dels aliments.

Sortosament, tot i que no és una opció majoritària, sembla que mica en mica es recupera el costum de fer conserves casolanes i d'ampliar el rebost. Vés que en els propers anys no sigui aconsellat també per les autoritats europees, com el famós kit de supervivència per 72 hores.

I si heu arribat fins aquí, sapigueu que tot aquest repàs històric havia de servir d'introducció per a dir-vos que aviat farem la nostra parada anual. Concretament el nostre darrer dia de venda d'aquest any serà el dilluns 20 de desembre al mercat de Torroella, i tornarem a engegar amb les cistelles i la botiga al Parc el dimecres 7 de gener de l'any vinent. Per tant, us aconsellem d'omplir el vostre rebost, com a mínim, per aquestes dues setmanes que estarem sense veure'ns.

Per acabar, des d'Escabetxart, tenint en compte que s'acosta el Nadal, us oferim la possibilitat de regalar les nostres conserves en un format molt adient per l'ocasió:

El podeu demanar quan feu la vostra comanda. Trieu les conserves que voleu i demaneu la quantitats de packs que necessiteu (penseu que només en tenim per a tres unitats) amb l'opció !!! Porta-pots per regalar conserves Escabetxart que trobareu al principi de la secció d'elaborats.

Apa, bona setmana, salut i bons aliments.

Enric i Mireia
Pau, Llibertat i República
#ViscaLaTerraViva
---------------------------------------------------------------------------------
Per fer la vostra comanda, seguiu el següent enllaç
Parc Agroecològic de l'Empordà - Botiga