Camps banyats

Encara gràcies que aquí no va caure tanta aigua com la que s'esperava. Malauradament en alguns indrets si que va fer bastant de mal. De tota manera mireu com teníem els camps ahir a primera hora de la tarda, més de migdia després de la pluja:

Sembrat d'espinacs, ravenets i naps de fa una setmana

Darrera sembrada de pastanagues

 Aquesta setmana hem estat afegint fils a l'emparrat de les pomeres. Ja tenen quatre anys i estan arribant a més de tres metres d'alçada. Quan vam plantar els primers fruites a casa nostra, fa ja uns 12 anys, vam intentar fer una plantació com les d'abans; separant els arbres entre 4 i 5 metres i podant-los en forma de vas, que li permet a l'arbre créixer de manera que pugui aprofitar al màxim la llum que li arriba per tot arreu, tenint en compte la distància que hi ha entre un i l'altra.

El resultat, degut a la meva vasta ignorància, va ser que algunes de les espècies que vam plantar, entre elles les pomeres, van respondre molt malament. Van ser vàries les raons del fracàs d'aquella plantació, però una de les més importants és que els peus moderns, sobre els que estaven empeltats les diferents varietats, tenen molt poca capacitat d'arrelament. Això va fer que arribat un moment en el que l'arbre tenia massa volum de branques i fulles, només feia falta una bona pluja i l'aparició de la tramuntana per a que amb el seu propi pes i l'efecte vela, caigués a terra.

Apresa la lliçó, aquesta darrera plantada ja la vam fer tal i com es fa arreu de l'Empordà: amb arbres relativament petits i ben emparrats, orientant les files de Nord a Sud. Dons el fil que hem posat aquesta setmana, ja serà el de més amunt i ara només ens queda lligar el tronc principal .... i començar amb la poda de tot el camp. Només són 500 pomeres. Poca cosa per a qui en sap, tot un repte pels que encara estem aprenent!

Bons aliment i molt bona setmana!