Una de les fruites oblidades a casa nostra és el gínjol. Conreat des de molt antic, avui dia el ginjoler és més conegut pels grallers, ja que la gralla es fa de la seva fusta, que per la resta de persones. Ja fins i tot cada cop s'escolta menys l'expressió "més content (o trempat o eixerit) que un gínjol". Per contra, a països com el Líban, Egipte, Grècia, Itàlia o Tunísia és encara present al mercats i a les taules.
El fruit, pels que no el coneixeu, recorda a una poma petita, amb un sol pinyol que sembla més aviat el d'una oliva. Té un gust dolç molt característic i una textura cruixent quan està al punt, i tova quan està sobremadurat. Algunes persones el prefereixen precisament quan està sobremadurat.
 |
| Un dels ginjolers de casa |
Res, que si el voleu tastar, ara ja sabeu on trobar-ne.
Aquesta setmana les comandes de síndries han baixat força. Això ens permet oferir-vos-les una setmana més. I en quan als melons potser hi haurà encara per un parell.
Comptem que en pocs dies us podrem tornar a oferir bledes i espinacs, a més de ravenets i altres productes ja més típics de la tardor que s'acosta i de l'hivern.
Que tingueu molts bons dies
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada