Com molts sabeu, la nostra finca era un camp pelat quan vam arribar. La millor manera de fer-se'n una idea és mirar de explicar-vos-ho a través d'una imatge. Aquesta era la fila que feia l'hivern del 2003:
Si heu estat a casa, és possible que creieu que no és el mateix lloc. Fins i tot a mi em passa que no m'ho puc creure. Però sí, així era aquest racó de món quan vam començar, com dic jo, a "protegir-lo de la barbàrie".
Es fa difícil de tenir una perspectiva similar de com és ara. L'exuberància de la vegetació que hi ha actualment no deixa que la vista vagi més enllà de 30 metres, que és la separació que tenim entre les bandes arbrades que hi vam plantar. Tot i així ho intentaré amb imatges d'alguns anys més tard, cap d'elles realment representativa. Me n'adono que en fem poques, de fotos.
 |
| 2007 |
 |
| 2012 |
 |
| 2019 |
 | |
| 2019 |
 |
| 2019 |
Amb els anys, la vegetació ha anat creixent. El seu manteniment i poda, per tal que no envaeixi els camps de conreu, produeix una quantitat abundant de biomassa. Hem intentat diferents fórmules per tal d'aprofitar el volum de restes vegetals, de diàmetres relativament petits, que no fem servir com a combustible a l'estufa de massa tèrmica amb què escalfem el nostre habitatge. Enguany hem decidit provar de fer-ne carbonet d'ús agrícola, també conegut amb el nom de "biochar". El carbonet aplicat al sòl en millora substancialment les propietats fisicoquímiques i biològiques, a més de retenir en un compost estable durant segles el carboni del CO2 atmosfèric, el principal causant del canvi climàtic.
Ja us ho anirem explicant durant les properes setmanes. Tenim les piles preparades per a posar-nos-hi.
Salut i bons aliments!
EnricPau, Llibertat i República
#ViscaLaTerraViva
---------------------------------------------------------------------------------
Per fer la vostra comanda, seguiu el següent enllaç:
http://www.parcagroecologic.cat
